Apunts d’estiu (II)
Hi ha diferents indrets de la Costa Brava que em tenen el cor robat. Ho centraré en tres àmbits: al sud, les cales que es troben entre Tossa i Sant Feliu, sobretot les que pertanyen a Santa Cristina: la singular Vallpresona, les platges de Canyet i dels Canyerets, a Rosamar, on hi ha un restaurant amb una notable talaia, passant per la cala del Senyor Ramon, ara tancada. No conec prou les cales que hi ha en direcció a Sant Feliu i el paisatge ja està massa urbanitzat cap a Tossa: Salions, Giverola, Pola... Al nord, m’he decantat per la tranquil·litat de les aigües, cales i platges de Llançà, Colera i Portbou. Ara bé, d’on sempre he estat enamorat és de la part de la costa central que va de Palamós a Calella. Viure-ho en barca és preciós però és recomanable fer-ho a peu. Sortint del Castell de Sant Esteve de Mar, trobem el que queda de la malaguanyada pineda d’en Gori, que no ha pogut alliberar-se de la invasió urbanística. Aviat ens reconfortem veient cala s’Alguer, una de les joies de l’espai, i, tot ensumant el mític mas Juny, arribem al paratge i la gran platja de Castell, salvada de l’especulació gràcies a la pressió popular. A tocar de mar hi ha l’estudi del pintor Josep M. Sert, en procés de rehabilitació, i agafant el camí de ronda al poblat ibèric de Castell, podem veure, de lluny, el mas Castell, on el mecenes Albert Puig Palau va portar famosos i glamur com abans havia fet Sert. Pel camí interior, es pot visitar la barraca d’en Dalí, i aviat visualitzem la casa de Sanià i la cala del mateix nom. Avui seu de la Residència Literària Finestres, que acull afortunats becats literaris, és un habitatge famós, ja que va ser dissenyat als anys trenta per Nicolai Woevodsky i Dorothy Webster, el matrimoni que va construir el castell de Cap Roig. A Sanià, Truman Capote hi va escriure A sang freda. Les properes cales són les petites i recollides Canyers i Corbs, i cala Estreta, considerada una de les millors del món (!) i on en els anys setanta, quan era un indret realment privilegiat, els comediants del TEI de Sant Marçal van fer algunes representacions teatrals. Continuem cap a les cales Bona, Cap de Planes, del Crit, des Vadell i d’en Massoni, que son notícia deplorable per l’excés d’embarcacions que hi fondegen, en molts casos sense miraments.
