I si empatessin?

De les tres hipòtesis que formulava diumenge, dilluns a la tarda en va deixar de rutllar una, la primera, la que pressuposava que la direcció d’ERC no feia un preacord amb la direcció del PSC. Ja està. Ja l’ha fet. 25 folis. I tampoc ha estat per a massa punyetes pel que fa a calendari. Com Puigdemont dissabte als Banys i Palaldà, han resolt dues incògnites importants al mateix moment. Hi ha preacord entre les direccions i demà passat el posen a votació de la militància. Per tant, dissabte, 3 d’agost, una altra de les tres hipòtesis que formulava diumenge haurà quedat vella i desbordada pels fets. Potser estarem en la segona, la que pressuposava que les bases no ratificaven l’acord. Si es així, veurem els de l’olla de totes les olles viure en un estat de nervis indescriptible. O estarem en la tercera, la que pressuposava que les bases ratificaven l’acord, i després estarem en la bogeria de les hipòtesis sobre el dia de la investidura i el dia i el lloc de la detenció de Puigdemont. No sé fins a quin punt, vist que ja tenim un antecedent no fa tants anys en el cas de la CUP, i vist que a ERC en maduren de molt verdes, no seria una bona solució que empatessin. Jo el signaria, un empat, com a solució salomònica. Potser un triple empat, mira! Dos mil nou-cents vots a favor d’investir, dos mil nou-cents vots a favor de no investir i dos mil nou-cents vots en blanc. No em direu que un acord com aquest no val una resposta com aquesta!