Un feliç caos

Què tenen en comú els Mínions, Céline Dion i un cavall blanc? No és cap acudit, i la resposta és la cerimònia dels Jocs Olímpics de París d’enguany. Va consistir en un caos difícilment interpretable; ja que, si el transcurs es basava en els valors de la República, per què hi ha esportistes que mai poden anar a les desfilades? He vist com les nedadores Àfrica Zamorano i Jessica Vall (tercers Jocs Olímpics i representants del Club Natació Sant Andreu) fan un simulacre de rebuda dins de l’habitació de la ville olímpica. El motiu oficial és perquè la natació és la primera prova que surt a competir, l’endemà mateix. Llavors, on és l’égalité? A cap organitzador se li ha acudit mai canviar aquest ordre en la programació de les proves? La cerimònia de Londres 2012 seguia el fil de l’humor anglès amb Mr. Bean i James Bond, amb el vistiplau de la reina Elisabet i les Spice Girls. La d’Atenes 2004 feia un recorregut cultural i paisatgístic molt ben travat, amb connexió amb l’antic estadi originari d’Olympia. I qui no recorda l’“Hola” de Barcelona al món? D’això, ja fa 32 anys. Crec que la cançó dels Manolos Amics per sempre hauria de tornar-se “Amics fins aviat” o, millor, “Fins molt aviat”.