Més competent, el que té més coneixements
Tinc al davant un article de Gemma Ventura: “Què passa amb magisteri?” Abans de llegir-lo, vaig pensar que seria un article destructiu sobre aquests estudis. Com certs articles que parlen del sistema politicoeconòmic social del país, escrits des de la insatisfacció, des del conservadorisme, des de la dreta extrema. Després de llegir-lo, no penso el mateix. Exposo el suc que jo n’he extret: és massa fàcil accedir a aquests estudis. Els professors dels futurs mestres no han de tenir experiència com a mestres. La universitat ensenya didàctica de les matemàtiques a persones que no en saben, ja que venen del batxillerat d’humanitats. I didàctica de la literatura infantil a persones que ni saben literatura ni gaudeixen llegint un llibre. A les escoles ha baixat el nivell. Centrar-se massa en les competències i oblidar els coneixements perjudica el desenvolupament dels infants. El mateix podem dir d’això: l’actitud no directiva del docent, l’abandonament de la classe magistral i tractar el nen com si fos un client. L’autora té raó, en general, i en particular pel que fa a les competències: són importants, però més importants són els coneixements. Un exemple: saber construir un moble és important, però jo crec que és més important conèixer les propietats de la fusta.
Barcelona