ERC salva l’acord però no la divisió

La militància d’ERC ha aplanat una mica més el camí cap a la investidura de Salvador Illa validant el preacord a què havien arribat la direcció i el PSC. Un camí, però, que encara pot veure’s alterat per nous esdeveniments en el trajecte entre la convocatòria del ple i la seva celebració. Les bases republicanes no ho tenien fàcil per decidir el sentit del vot. El debat entre la pulsió contrària a investir un defensor del 155, la voluntat de castigar un rumb de la direcció d’ERC que perceben erràtic i els dubtes sobre la fiabilitat del PSOE en el compliment dels acords es contraposaven amb la consciència que anar a noves eleccions atraparia el partit amb el pas canviat, amb una regeneració per fer i un candidat per decidir i promocionar i que, per tant, les possibilitats de perdre algun dels 20 diputats actuals eren superiors a les de recuperar-ne. Amb tot, el vot de la militància també és un missatge de descontentament cap a la cúpula del partit. Que amb la direcció posant tota la carn a la graella a favor del sí –tot i la tebior calculada d’Oriol Junqueras– el no s’hagi enfilat al 45% és una mostra que la insatisfacció està estesa entre les bases. Amb una mobilització de militants tan alta, si el vot contrari no s’ha imposat ha estat perquè ha prevalgut la idea que l’ERC més debilitada dels últims temps –pels resultats electorals però també pels afers interns– ha arrencat dels socialistes uns compromisos prou sòlids per empassar-se el gripau de la investidura. Compromisos que estan supeditats també a eventuals incidents de recorregut. Són menys de cinc punts de diferència a favor del sí (53,5% contra 48,4%) que salven la proposta de la direcció –que no és poc, vist el clima intern previ a la consulta– però no la reforcen. El procés de reflexió i revisió que anunciava Marta Rovira en cas d’haver perdut s’ha de fer igualment per tancar ferides i reagrupar el partit. La decisió dels militants també té alguna cosa d’acte de fe: s’aprova un acord que a qui dona satisfacció immediata és al PSC i al PSOE, mentre que els beneficis per a Catalunya s’hauran de verificar i, en tot cas, arribaran en diferit. De moment, un nou èxit de Pedro Sánchez, en espera de com reaccionarà Junts a l’acord.