S’han curat la vanitat?

Tal com m’havia promès, un cop la militància d’ERC ja ha decidit, m’he llegit les 25 planes del preacord, ara acord, per a la investidura de Salvador Illa. Fa por la guilla, que diria l’àvia Neus. No la carpeta del finançament singular solidari que té encesos els carpetovetònics, no. Totes les carpetes sense exclusió són un monument a la ingenuïtat. El que m’ha quedat més clar, he entès més bé i trobo més justificat és la cosa aquesta del “sí vigilant” que varen explicar. Quin remei! Hauran de fer-ho, de vigilar-ho! Hi ha tants forats! L’efecte regadora serà tan exagerat que la política catalana pot quedar tan malmesa com els teulats i els cotxes de la Bisbal d’Empordà l’agost del 2022 o els de Sant Pere de Torelló la setmana passada. Costa interpretar que després dels títols i la lletra menuda d’aquests 25 folis i sense donar explicacions dels cartells Alzheimer, el ninot Junqueras o la falta de places al local on havien de votar l’acord Collboni, ara demanin rectificació o disculpes a Puigdemont per haver dit una evidència. En canvi, no costa gens d’interpretar que després d’anunciar l’acord, Illa i Albiach s’afanyessin a signar-lo i fotografiar-se. Però no hi ha foto d’Illa i Rovira signant res. Quines coses! Deuen haver signat digitalment. Què n’hem de pensar, d’un acord històric en què els signants ni es venten un retrato, que diria l’àvia Neus. S’han curat la vanitat? En senten vergonya? Temien el Jovent Republicà?