La traïció d’ERC

Us vaig començar a votar el 1979 en les municipals del poble i en un munt de conteses electorals, fins fa quatre dies. Em sento dolguda i traïda. Vaig conèixer l’avui president de la Generalitat el 2006 en l’exposició dels “papers de Salamanca” al Palau Moja. Me’l va presentar el meu fill, que era company seu de les JERC i l’havia votat com a portaveu nacional anys enrere. El recordo, molt enfadat, en ple context del referèndum per l’Estatut. Si ERC donava suport a aquell text retallat, es donava de baixa del partit. Qui t’ha vist i qui et veu, a tu i a la resta de militants. La tristor s’ha apoderat de mi, aquest 2 d’agost. Vaig plorar quan van empresonar Junqueras i companyia. No ens donaran res, els espanyols, sempre ens han traït. Ja van trair el president Companys quan passava la ratlla rumb cap a l’exili... Heu fet president el del 155 i qui es va alegrar de la repressió i la va justificar. Ja no sou la meva ERC. Adeu-siau!