Una història d’amor

Sí, d’amor veritable. És el que trobareu a L’olor que fa després de la pluja, del francès Cédric Sapin-Defour, a Més Llibres, amb traducció d’Oriol Valls. Una senzilla història d’amor entre un home i un gos. Però, tal com diu la contracoberta del llibre, que ha rebut diversos premis, no cal que t’agradin els gossos –o els animals– per quedar atrapat per aquesta història. I és ben veritat, perquè el que s’explica és la relació entre dos éssers que s’estimen. I trobo que Sapin-Defour escriu veritats que es poden extrapolar i aplicar a qualsevol relació amorosa que vulguem que duri perquè no s’acabi mai. Diu l’autor: “Amb estimar-lo en tinc prou. Perquè no sabré mai si m’estima, mai. Estimar sense certesa de ser estimat. Em pregunto si no tenim aquí la definició de l’amor veritable.” T’enamores d’aquest ésser que reinventa el teu espai, que t’ensenya el valor del respecte i et recorda que la teva visió del món és només una entre moltes altres. Que t’ensenya que el sentiment de seguretat no serà mai mesurable. Que et fa veure que la felicitat és l’art del poc, que no cal gaire res per ser feliç. Que la seva facultat per meravellar-se de tot, per encuriosir-se, fa que sempre trobi motius per divertir-se. Que et fa constatar que l’edat i la seva companya de viatge, l’experiència, no només comporten digressions; també admetre que de la infantesa se n’ha de preservar el moll de l’os, és a dir, l’entusiasme, la ingenuïtat, la il·lusió i la perseverança en el joc. Ingredients clau perquè una relació estigui ben greixada. I sobretot creure. Creure en el que diem, en el que fem, en els desitjos que formulem. És a dir, creure en el que som. Com a individus i com a parella. I si ho aconseguim és perquè l’altre ens transmet aquesta confiança. Ara que amb les vacances hi ha moltes relacions que es trenquen –i no només entre homes i gossos–, no ens faria cap mal llegir aquesta història d’amor.