Els pequinesos d’Olot
El fet que els seus veïns facin el pregó sens dubte reforçarà la identitat del barri
A la gent de fora li sobta que un barri d’Olot es digui “de Pequín”. No m’estranya. I m’imagino la sorpresa que s’enduen els xinesos que en les últimes dècades han escollit per viure la ciutat garrotxina. Si parlo d’aquesta part d’Olot és perquè la seva associació de veïns serà l’encarregada del pregó de les Festes del Tura, d’aquí a poques setmanes, amb motiu del 75è aniversari de la festa del veïnat, tot i que en aquell moment (1949) no s’anomenava així. Aquest nom tan exòtic es va encunyar en la dècada de 1960; fins aleshores en deien les cases de Ca n’Elies o de la Bassa o de la Coma, en referència a les masies a redòs de les quals s’anava bastint el veïnat. Les cases ja no existeixen, és clar. Tampoc una font molt popular, sobre la qual van aixecar la benzinera del Parc Nou. Tot això m’ho expliquen la que potser és la pequinesa més famosa, l’escultora Rosa Serra, i l’arxiver Xavier Puigvert, a qui heu de recórrer sempre que tingueu una pregunta sobre etimologia local. Tots dos em confirmen la versió més lògica de l’origen del nom: a mitjans segle passat, quan la sensació de les distàncies era a una escala molt modesta, la zona de Ca n’Elies estava molt lluny del centre (o sigui, el Firal o la plaça Major), tan lluny com Pequín, si ens posem a exagerar. Per tant, no en diem així perquè hi hagués una colònia de xinesos, com podia ben ser. Certament, també en podien haver dit Istanbul, Buenos Aires o Bombai, però la persona que va inventar-se el nom (la Rosa el va sentir per primer cop de boca d’un tal Pere, de professió carboner, però no és segur que fos ell el pare de l’expressió) devia tenir al cap la capital xinesa com el més remot dels llocs. Avui, el Pequín olotí està engolit per la taca urbana, amb uns límits difuminats amb els de Sant Roc i Bonavista, i costa de distingir-ne la personalitat. El fet que els seus veïns facin el pregó sens dubte reforçarà la identitat del barri, del qual sempre en parla molt bé la Rosa, que s’hi va instal·lar de ben petita, a la plaça d’el Cisne, procedent d’en Bas i Vic. Precisament l’artista ha fet unes litografies commemoratives d’aquest 75è aniversari, que se celebrarà el pròxim dia 25. Per molts anys, pequinesos olotins!
