‘Escape room’

Si entrau en un escape room heu de saber que hi ha més d’una sortida. La lluita pel poder protagonitzada per les elits socials té com a objectiu imposar la seva sortida. Per això, primerament se sotmet la ciutadania a una fase d’aprenentatge, diguem-ne ideologització. Li marquen el camí que ha de seguir. Les campanyes de conscienciació dels grups autoritaris sempre van adreçades a sensibilitzar les fibres emotives i a estimular la irracionalitat.

Posem un exemple, citem Javier Milei. Segurament us heu adonat que, l’altre dia, un grup d’activistes del col·lectiu ecologista Futuro Vegetal va dur a terme una acció de protesta contra la façana d’un xalet que Messi té a Eivissa. En fer-se pública la notícia, el president de l’Argentina va piular: “A Espanya, els comunistes que volen assassinar els rics i abolir la policia per posar fi al canvi climàtic van vandalitzar una casa de Lionel Messi i la seva família. Em solidaritz amb la família Messi per aquest covard i delirant succés i sol·licit al govern de Pedro Sánchez que garanteixi la seguretat dels ciutadans argentins que habiten al Regne d’Espanya. El comunisme és una ideologia fomentada per l’enveja, l’odi i el ressentiment envers els èxits. No té lloc al món lliure i civilitzat. Visca la llibertat, carajo.”

Què pretenia? Senzill, excitar les passions: comunistes, assassinar, Messi, seguretat, llibertat. Per què? Per asfixiar la reflexió, la sensatesa. Milei és un exemple, encara que sigui un espècimen rar, de com l’elit maneja el poder i de com, quan aquest es gira en contra seu, actuen. Futuro Vegetal va replicar a Milei alertant-lo sobre l’inconformisme dels boomers. L’ultradretà els va respondre, en la mateixa piulada, amb una paraula clau: seguretat. La seguretat és el darrer bastió de l’elit quan veu que pot perdre el control sobre les masses. Els nous règims autoritaris converteixen la seguretat en una obsessió, i és llavors quan aquesta esdevé el principal perill contra la llibertat. Recordau l’1-O.

Posem un altre exemple. Ahir, La Sexta va parlar amb un expert en seguretat, José Félix Ramajo, del truc de màgia que, segons ell, seguí el president Puigdemont per escapar, i va aprofitar per posar de manifest, què? La manca de mesures de seguretat. “Sánchez torna a permetre que Puigdemont humiliï l’Estat davant la mirada de tot el món.” Era el discurs de la presidenta del govern balear, Marga Prohens. Prohens seguí el camí marcat per la dreta, magnificar el sentiment espanyolista. Maduradament, va cloure la piulada trepitjant un camp de bombes: “Les resolucions judicials hi són per complir-se. La justícia ha de ser igual per a tothom.”

Recordem-ho una vegada més. El jutge Castro, que va ser el magistrat més conegut d’Espanya durant els anys en què va instruir el cas Nóos, va dir una fase memorable: “La justícia és igual per a tots els iguals.”

No ho oblidem i cerquem una altra sortida.