Jodorovich i Jimmy Jump

La investidura de Salvador Illa i l’entrada i sortida de Puigdemont de la gàbia de Llarena ha produït efectes al·lucinògens a les altes esferes del Departament d’Interior. Al·lucinen les altes esferes polítiques i al·lucinen les altes esferes policials, si és que vist el que hem vist i sentit el que hem sentit, continuen mantenint que no són la mateixa cosa. La roda de premsa d’ahir va certificar molt clarament les dues situacions (que al·lucinen i que tots fan política) i alguna magnificència mes. Va quedar clar que Eduard Sallent era tan estructura política com Pere Ferrer o com Joan Ignasi Elena. Va quedar clar que els fets del dia abans els havien afectat molt a tots tres. Va quedar clar que feia pena sentir-los qualificar d’impropi d’un president com es va protegir Puigdemont de la presó mentre feien una compareixença impròpia i deien una “impropietat” darrere una altra. Va quedar clar que volien convertir un mal resultat dels Mossos retransmès en directe en un ridícul del president Puigdemont, el president Rull, desenes de càrrecs electes i milers de ciutadans. Varen fer el cim comparant el fer-se fonedís de Puigdemont amb els Jodorovich i Jimmy Jump. Dijous els Mossos varen tenir un mal dia. Els millors en tenen! Quan varen fer el ridícul, i gros, va ser divendres. Però no va ser un ridícul general. Va ser un ridícul amb noms i cognoms. Joan Ignasi Elena, Pere Ferrer i Eduard Sallent. No emboliqueu més la troca!