La gestió aeroportuària, des de Catalunya

La companyia de baix cost irlandesa Ryanair va aterrar ahir a l'aeroport del Prat en una operació que, ben segur, farà pujar el nombre d'usuaris de la instal·lació barcelonina tot i que no més enllà del 10% si aconsegueix els 2,5 milions de passatgers anuals que preveu. Ara, com ja ha reconegut el mateix govern, aquest serà un salt quantitatiu però no qualitatiu ja que, d'una banda, el que reforçarà és el sector del baix cost a l'aeroport del Prat i, de l'altra, provocarà una reducció de l'activitat econòmica dels aeroports de Girona i Reus, instal·lacions que han esdevingut el que són gràcies a la companyia irlandesa. De fet, el pes de les companyies de baix cost a Barcelona ha crescut un 4% des de principi d'any. Tot plegat torna a posar en evidència que el que cal és prendre les decisions sobre com han de funcionar els aeroports catalans des de Catalunya. El president de Ryanair, Michael O'Leary, va tornar ahir a reclamar a Aena, l'organisme que gestiona els aeroports de l'Estat espanyol, que rebaixi les taxes que han de pagar als aeroports de Girona i Reus si no vol que encara hi retirin més vols. O'Leary és més un showman que un directiu, i llança idees provocatives com ara que no s'usin passarel·les a l'aeroport del Prat o que es pugui viatjar dret als avions... Però ahir, de fet, podria tenir un punt de raó: s'ha de pagar el mateix per operar en qualsevol aeroport de l'Estat? Aquesta, òbviament, és una decisió que es pren des de Madrid i sense conèixer la realitat de les instal·lacions catalanes on pot interessar mantenir l'aposta pel baix cost, com a Girona i Reus. L'aeroport de Barcelona hauria de centrar els esforços a incrementar el seu pes en l'aviació intercontinental i en la configuració d'un nus de connexions aèries internacionals, el que es coneix com a hub. Resulta obvi que en clau de país necessitem un aeroport potent com el del Prat que competeixi amb instal·lacions com les de Madrid, Milà o Munic com a base d'operacions internacionals, especialment per a usuaris d'una àmplia euroregió del sud d'Europa. La seva posició geogràfica és estratègica, i només la supeditació als interessos de potenciació de l'aeroport de Madrid dels gestors d'Aena fa explicable que les companyies no apostin més decididament per Barcelona. L'aeroport del Prat sempre tindrà activitat de baix cost. Però no té cap sentit que no sigui lliure per competir en el mercat de la gran aviació internacional i que això acabi afectant els interessos de la resta d'aeroports catalans, que tenen en les companyies de baix cost la fórmula de supervivència i creixement. Per la qual cosa és cada cop més imprescindible que l'aeroport de la capital catalana pugui alliberar-se del fre que suposa Aena, perquè pugui gestionar-se des de Catalunya.