No els volen enxampar

Aeroport del Prat, una tarda qualsevol d’estiu, amb tot l’edifici a ple rendiment. Desenes de persones s’apleguen a la zona d’arribada dels vols, esperant aquells que han anat a rebre. L’activitat és frenètica i cada dos per tres s’obren aquelles portes opaques que permeten, a qui les travessa, culminar el retorn a casa o començar la seva aventura pel país. Les portes giratòries separen l’aeroport del carrer, on el trànsit és endimoniat. Tres senyors, vestits amb pantaló i camisa i que no se sap si actuen per lliure o en equip, intenten aturar la gent abans no travessin la darrera porta que separa els dos mons. Sembla que busquen un perfil molt concret, no s’adrecen a qualsevol que els passa a escassa distància. S’adrecen sobretot a noies joves i estrangeres que com a màxim es desplacen en un grup de quatre i els ofereixen un servei de taxi. Per un moment, és fàcil pensar que es tracta de conductors particulars que miren de fer l’agost a costa de la desorientació inicial de les turistes. Es comporten com autèntics animals salvatges, assaltant tota dona que sembla una mica despistada. Al turista que fa pinta de ser nacional, l’ignoren. No s’arrisquen al fet que conegui a la perfecció el camí de retorn a casa i no el puguin estafar afegint algun quilòmetre de més. Una taxista que espera pacientment a la cua on han d’esperar els taxis explica que els invasors són companys de professió, que condueixen un taxi exactament igual que ella, però que tenen la barra d’intentar captar clients saltant-se qualsevol espera. I confirma que, efectivament, remenen sobretot entre els viatgers amb pinta d’estrangers perquè abusen del seu desconeixement, no activen el taxímetre, i els cobren una barbaritat pel servei. Diu també que gent com ella està farta de denunciar-ho, però que ningú no hi intervé. I no serà que no són fàcils d’enxampar.