Les expectatives al voltant del govern Illa
Unir i servir, amb la socialdemocràcia i l’humanisme cristià com a fonts d’inspiració política. És el que repeteix Salvador Illa per centrar els objectius d’un govern que, coneguts els consellers i a falta de conèixer el perfil dels secretaris i directors generals, respon a la necessitat de satisfer ERC però no tant els comuns. Si no és que el partit de Jèssica Albiach acaba tenint alguna cadira al Consell Executiu, poca sintonia podrà tenir amb un govern que inclou consellers com Ramon Espadalé –històric de l’extinta UDC– i Ramon Sàmper i Jaume Duch, amb passat convergent, amb els quals sí que se sent còmode Illa. El primer govern no independentista en 14 anys inclou el nucli dur del PSC però abasta un espectre més ampli del que es podia preveure, en un enfocament que té un risc inherent: que volent acontentar potencials socis de geometries variables –Illa n’exclou l’extrema dreta, una obvietat que mai no és sobrer reiterar– no acabi satisfent ni el bloc de la investidura. En tot cas, mentre no s’assoleixi la normalitat política, mentre no cessi la repressió i s’apliqui l’amnistia a qui li correspon, Illa no es podrà plantejar res amb Junts, que treu foc pels queixals pels fets de dijous i la compareixença d’Interior divendres amb la insòlita justificació de la persecució a Puigdemont. “La llengua és la columna vertebral de la nació catalana”, afirma Illa. ‘Llengua’ i ‘nació catalana’ en la mateixa frase no és poca cosa, amb els antecedents recents del PSC. Juntament amb el finançament, el català és el nucli dels acords amb ERC. Són, a més, els àmbits que generen més urticària a l’Estat espanyol. Del finançament, en mans d’Alicia Romero i –cal no portar-se a engany– de Pedro Sánchez, els resultats no són per demà. En la llengua, s’ha de valorar la continuïtat d’una persona de compromís rotund com Francesc Xavier Vilà, ara amb rang de conseller. Però en el cas del català, a l’altra banda no hi ha interlocutor polític. Quan arribi una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenant aplicar el 25% de castellà en una altra escola, es podrà calibrar si el govern del PSC ha assumit que el model d’immersió lingüística és també la columna vertebral de la defensa de la llengua.