Sobreviure a les vacances

Hem arribat a l’equador del mes d’agost, el de les vacances per a una majoria de catalans. Alguns ja n’estan tips: gentada, nens que no paren, soroll i problemes d’aparcament. La calor no ens ha donat respir. A muntanya, les coses es viuen diferent. Benaurats els que poden decidir fer l’obligat descans en altres moments de l’any. És el moment per recuperar l’equilibri mental i físic. Cal evitar les rutines laborals de la resta de l’any i, amb petites concessions, es canvien les conductes. Les vacances són equivalents a descans, trencament de la quotidianitat i noves experiències, però també poden ser moments de problemes, tensions i trencaments de parella per la permanent proximitat durant les vint-i-quatre hores. Es dorm menys i les rutines s’inverteixen o es perden i s’aprofita el temps al màxim com si aquest no hagués de tornar mai més. Els que viatgen lluny no volen perdre cap imatge per compartir a les xarxes seguint uns models que inciten a no ser menys. Els posats i les mirades pretenen fer-nos arribar una falsa felicitat perseguida a cops d’imatges. Aquestes exigències, abans i durant el viatge, provoquen tant o més estrès que el treball habitual, sobretot quan es vol complir amb les expectatives generades. Cal afegir-hi la poca desconnexió digital. Haver d’estar presents a les xarxes, per existir i per rebre el “m’agrada”, impedeix la desconnexió imprescindible si volem que el descans sigui reparador. Són canvis de costums, d’horaris, d’alimentació, amb la calor que afecta el pensament, la memòria i el descans. D’aquesta manera, les vacances deixen de ser una oportunitat per tenir noves experiències, per asserenar el cos i la ment, prevenir el burnout o síndrome de l’estar cremat i gaudir dels nostres interessos. Per fer-ho bé us recomano planificar-les amb temps, iniciar-les i acabar-les de forma progressiva, escollint el que és essencial i evitant la superficialitat. Eviteu portar-vos feina, aviseu que us desconnectareu i busqueu temps per a vosaltres mateixos. Recordeu que les vacances perfectes no existeixen. I si les busqueu, només us emportareu cansament, disgustos i molta tensió. Heu de ser vosaltres mateixos deixant-vos anar, sense pretensions, fluint sentiments i sense pressió. Les millors vacances seran aquelles que quan les acabeu penseu que us han enriquit com a persones.