Terra

La terra està en crisi. A Catalunya, el canvi climàtic retorna la incertesa al sector. Però el canvi climàtic no és l’únic enemic dels conreus. La indústria de la transformació dels productes alimentaris, la comoditat i exigència dels nous consumidors i alguns detalls tan superflus i a vegades frívols com l’embalatge, poden ser determinants per obrir-se mercat a les botigues. Productes com els cigrons d’Oristà o els de l’Anoia, els fesols de Santa Pau o les mongetes del ganxet, els pèsols de Llavaneres o els pèsols negres del Berguedà, estan en vies de desaparició juntament amb els milers d’hectàrees de conreu de llegum que hi havia a les terres de Ponent. Entre els pagesos que abandonen i l’entrada de productes com la soja, el blat de moro o les fruites tropicals, cada dia és més difícil reconèixer els camps per on havíem passejat d’infants. I la culpa no és del canvi climàtic.

No tenim indústria alimentària per transformar el llegum en productes atractius i necessitem importar la farina de cigrons, l’alternativa per als celíacs. I una cosa: cal canviar els cultius de llenties per blat de moro o fruites tropicals? D’on traurem l’aigua per regar aquests productes? Per molt que surtin a la tele..., cal menjar tot el que veiem a la tele?