Esperpent

Amb el de dijous arran de la vinguda del president Puigdemont, tinc la sensació d’haver vist un veritable esperpent: Barcelona cap per avall; controls a totes les entrades del país; inspeccions a fons dels entorns del Parlament, clavegueram inclòs; helicòpters i drons sobrevolant la zona; carrers tallats molt abans de la “zona zero” amb ferris controls per autoritzar el pas; centenars de policies mobilitzats. Quin perill amenaçava Barcelona i el Parlament? Atac terrorista? Baralla entre bandes amb ús d’armes de tota mena com passa sovint? Un gran carregament de droga? Una flota de pasteres sobrecarregades? Una invasió extraterrestre? El motiu era l’arribada d’una persona, pacífica, desarmada, diputat electe, expresident del país, sobre qui pesa l’ordre de detenció il·legal (no ho dic jo) emesa per un personatge encantat d’haver-se conegut, pagadíssim de si mateix i especialista a passar-se les lleis que no li barrufen per l’entrecuix, que fa de jutge i que té una obsessió malaltissa pel president Puigdemont, cosa que fa que no dubti a prevaricar (no ho dic jo). Això va portar a un nivell de crispació que va derivar en la lamentable i perillosa actuació dels Mossos contra els manifestants, molts d’edat respectable. L’adjectiu de lamentable no necessita comentari, i el de perillosa: algú va pensar en els possibles efectes del gas pebre sobre gent gran? I si s’hagués mort algú? Són incompetents i inconscients. Per acabar, ve el president, fa un discurs... i desapareix davant dels seus refotuts nassos; com diria algú, en tres paraules: ge-ni-al!