Dones de pes

Segurament al món ja hi hagi poques coses tan inútils com les televisions penjades a les parets dels bars: el que la gent mira són els seus mòbils mentre remena la cullereta del cafè, de la mateixa manera que segurament hi hagi poques jungles poblades per depredadors comparables al bestiar salvatge que campa per les xarxes socials. Per això hem vist energúmens que gosaven criticar salivant odi testicular tota una medallista d’or de la modalitat de waterpolo, l’atleta terrassenca Paula Leitón, perquè segons ells és massa grossa, tot i que emprant adjectius degradants. Metre vuitanta-set d’alçada i noranta-sis quilos de pes són els paràmetres que han motivat una legió de pallussos de teclejat fàcil a vomitar improperis contra la medallista. La sort és que els temps d’abaixar el cap i callar, quan al pati d’escola escarníem els rodanxons de la classe fins a fer-los plorar, han passat més o menys a la història –encara que alguns els deuen enyorar igual com enyoren les putades als reclutes de la mili– i que les agreujades a més de tenir intel·ligència també tenen coratge per contestar. Leitón, acabada de sortir de la piscina riallant, ha estat clara: “Estic orgullosa d’un cos que porto tota la vida treballant perquè aquest esport és molt exigent i aquests comentaris, mai millor dit, em rellisquen.” Que el pòdium olímpic serveixi per denunciar i posar en evidència la dictadura dels cossos és una de les virtuts extraesportives que hem d’agrair. Ja va passar anteriorment amb la mexicana Teresa Alonso, subcampiona de natació artística dels Jocs Panamericans, que va denunciar la seva entrenadora –sí, una dona, que també n’hi han de cavernícoles– per fer-li bullying i insultar-la dient-li gorda. Quan érem petits, a classe també teníem una rodanxona molt alta, alguns li miraven de fer la vida impossible tant a l’hora del pati com a dins l’aula, quan el mestre no mirava o feia veure que no mirava. La seva única tàctica defensiva consistia a menysprear-los amb una sonora i desacomplexada ventositat cada vegada que li deien gorda. Sí, per sort els temps han canviat, i ara els que s’ho han de fer a sobre quan elles planten cara són els assetjadors.