Mirades
Mossèn Cinto i el bisbe Morgades
Jacint Verdaguer i Santaló, nascut a Folgueroles (Osona) el 1845, és considerat el poeta romàntic per excel·lència, una de les figures més destacades de la Renaixença i l’autor d’obres com L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886), però també els seus poemes es mantenen vius gràcies al fet que Amadeu Vives va musicar L’emigrant i Josep Rodoreda, El Virolai. Va ser una de les grans figures del seu temps i la seva obra va ser cabdal per situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. La seva popularitat va ser tan gran que fins i tot durant el franquisme el retrat de Mossèn Cinto vestit de pagès va ser la imatge dels bitllets de cinc-centes pessetes, amb una imatge del Vallespir, a l’altra cara. Fill de pagesos, va entrar als deu anys al seminari de Vic, després va estudiar teologia mentre feia feines del camp a can Tona, a Riudeperes. Ordenat sacerdot el 1870 va ser enviat com a vicari a Vinyoles d’Orís, on va escriure molts poemes i va perfilar L’Atlàntida. Ja feia cinc anys que havia guanyat els jocs florals de Barcelona amb Els minyons d’en Veciana i A la mort de Rafel de Casanova i la seva entrada a la Sala de Cent de l’Ajuntament vestit de pagès mudat va causar sensació. Després va ser capellà als vaixells de la companyia Transatlàntica i va servir el Marquès de Comillas, però el seu viatge a Terra Santa el 1886 ho va trastocar tot. Va tornar amb desig de purificació i va començar a fer exorcismes. Anys després el van fer passar per boig i el van enviar al santuari de la Gleva, d’on dos anys després es va escapar cap a Barcelona, cosa que va motivar que el bisbe de Vic, el doctor Morgades, de Ripoll, el suspengués a divinis el 1897. Mesos després es va retractar i va fer una disculpa pública i va ser rehabilitat i enviat a la parròquia de Betlem, a la Rambla de Barcelona, davant del palau Moja.
El bisbe Morgades i Jacint Verdaguer es van retrobar i reconciliar. Va ser l’1 de setembre de 1899 a Sant Hilari Sacalm. La història l’explica Xavier Clos Jordana al Quadern de la Revista de Girona dedicat a la capital de les Guilleries. La premsa llavors no en va parlar. Xavier Clos ho ha trobat a la revista Lliroia, en la qual el 16 d’agost de 1924 l’hilarienc mossèn Ignasi Rovira Coll ho escriu. Mossèn Rovira, llavors jove seminarista, va rebre l’ordre d’acompanyar Verdaguer i ajudar-lo en la seva visita al bisbe Morgades, que estava prenent una cura d’aigües a la torre Villavecchia.El 31 d’agost mossèn Cinto, amb un mocador de vires vermelles lligat per quatre becs on portava una muda, va arribar a Sant Hilari, on es va instal·lar a l’hotel España. Va dir missa i l’endemà, a les vuit del matí, en tartana, van anar a la senyorial torre Villavecchia. “Verdaguer no sabia com el rebria el doctor Morgades. Havien succeït coses molt desagradables.” El bisbe el va rebre durant tres quarts d’hora acompanyat pel canonge Corbella i la cosa va anar bé. “Jo el beneeixo amb tot el meu cor”, el va acomiadar el bisbe. Verdaguer va explicar al seminarista l’afectuositat del prelat i va plorar llàgrimes d’alegria. Després va visitar la font Vella, on va compondre el poema que ara presideix la font, i a la tarda va visitar la font Picant, a la serra de Saleta. Un episodi desconegut que ha recuperat Xavier Clos.