Infravalorats

A mitjan agost, quan el sol arriba a ser insuportablement abrusador i ja s’ha abusat prou de les pantalles, val més quedar-se a casa i agafar un llibre. Així mateix, recomanarem quatre títols, però no pas uns best-sellers, sinó quatre llibres que han estat infravalorats i per tant han passat gairebé desapercebuts. Això sí, tots els escriptors enllistats són homes perquè –i és motiu de celebració– la fornada (relativament) nova d’autores en català sí que ha rebut l’atenció que mereix, amb els corresponents èxits de vendes: com a mostra, només cal mencionar noms com Maria Climent, Irene Solà, Marta Rojals, Carlota Gurt, Eva Baltasar o Núria Bendicho, entre altres. Tot seguit, doncs, aquí teniu un inventari breu d’obres d’autors però no pas d’autores. Una novel·la, La nit del gall, de Jordi Dausà (La Campana, 2023): la persecució esbojarrada d’un pocapena paranoic en un futur paorosament possible, escrit en un català sortosament col·loquial. Un poemari, Perquè ha de ser així, de Salvador Renobell (Ed. Poncianes, 2019): un recull de poemes alhora diàfans com l’aigua i puixants com uns rugits de gran felí. Un clàssic, La ruta blava, de Josep M. de Sagarra (Club Editor, 2024): el relat brillant d’un viatge a la Polinèsia del 1937 que ha estat criticat pel seu ús de mots racialitzats com ara “grocs” o “semites”, que grinyolen avui en dia però no ho feien aleshores; en tot cas, de qui Sagarra realment diu fàstics són els colonitzadors europeus de la regió. Teatre, S’obre el teló, de Damià Bardera (La Segona Perifèria, 2023): 47 obres de teatre ultrabreus, impossibles d’escenificar i del tot captivadors. I per acabar, una traducció, El senyor de les tenebres, de Hal Bennett (La Segona Perifèria, 2024): la condició real dels afroamericans explicada a través una sàtira tan brutalment exagerada com versemblant, que caldria, per cert, mantenir fora de l’abast dels nens. Bon estiu!