Surti abans i entri més tard

No sé si s’hi han trobat però aposto que, si darrerament han viatjat, deuen saber de què els parlo perquè ja s’ha convertit en una dinàmica habitual en la indústria de l’allotjament. Em refereixo als horaris d’entrada i sortida als llocs on es pernocta i a la distància que separa l’hora que tens l’espai disponible –gairebé mai abans de les tres de la tarda i cada cop tendeix més cap a les quatre o les cinc– de l’hora que t’obliguen a abandonar-lo –de les dotze del migdia vam passar a les onze i ara el més comú és ja les deu–. Començo a trobar habitacions amb sis i set hores de diferència entre una cosa i l’altra, mentre et cobren el dia sencer. Aquestes hores em fan ballar el cap. Per una banda pots pensar que els propietaris miren de fer menys estressant la feina de les cambreres de pis (les kellys, en llenguatge d’elles mateixes). Però com que fa temps que vam sortir de l’ou, alguna cosa em diu que es persegueix fer la mateixa feina amb menys personal. Només s’ha de veure que comença a ser habitual, en hotels de poca estrella, veure com la mateixa persona que t’ha servit l’esmorzar està més tard entrant i sortint a les habitacions de la planta 3 per netejar-les. Aquestes quatre o cinc hores de diferència entre sortides i entrades també poden ser un invent dels genis del màrqueting d’algunes cadenes, que han inventat conceptes com ara “late check-in” o el seu germà “late check-out”, per oferir als hostes una entrada anterior o posterior a l’hora pactada a canvi d’un mòdic preu. Certament, aquest nou producte em meravella. Els que hi sortim perdent, com sempre, els clients. Quan abans podies descansar una estona més abans d’agafar el teu tren o el teu avió, ara et toca pagar la becaina o passar-te dues hores al hall amb les maletes fetes prenent el tercer cafè del matí, que és aquell que et comença a posar de molt mala llet.