Una platja amenaçada

Les platges de Badalona formen l’espai de lleure més important del nord del Barcelonès. Un ric pulmó ambiental ampli i gratuït, molt utilitzat per veïns i forans, que poden gaudir d’aquest regal dels déus que és la Mediterrània. Potser poc ordenat i amb mancances evidents que caldria resoldre, potser amb les incerteses dels equipaments amenaçats per la llei de costes, potser amb les inclemències de les tempestes que temporalment l’assoten, potser amb banderes vermelles que mai no se sap a quina estratègia responen, potser... però segueix sent l’espai més preuat de l’entorn comarcal.

Venim dels anys de la revolució industrial, quan la sensibilitat ecològica era mínima i el mar esdevenia un abocador natural per a les fàbriques del litoral. Prop la costa, la massa d’aigua enyorava el blau, afectada per residus químics de tota mena. Als anys vuitanta del segle passat calgué esforç i pressupost per recuperar l’arenal, i encara avui queda molt per fer. A la platja de la Mora, la pastilla de l’antiga Cros, el sòl conté una elevada concentració d’elements cancerígens que recomanen l’allunyament dels banyistes. Ecologistes en Acció, l’any 2020, va atorgar la bandera negra (perill extrem) a la zona.

Les ciutats costaneres creixen, moltes vegades més ràpidament que els elements urbanístics imprescindibles per fer front al creixement. En menys de cinquanta anys les clavegueres i les depuradores han estat superades per les mateixes necessitats. I el mar segueix sent la sortida natural de les aigües residuals. El 2012 l’ajuntament elaborà el pla director urbanístic de clavegueram, un projecte encallat entre els plecs d’una llarga etapa de consistoris inestables a la ciutat i que, diuen, ara es reprendrà.

A inicis d’aquest agost, Manuel Calero, un submarinista amb vocació ecològica, ha penjat a les xarxes un vídeo que s’ha convertit en viral. A Badalona, davant la platja del Coco, s’acumula una gegantina xarxa de deixalles indestructibles: tovalloletes, plàstics, preservatius, ampolletes... un gruix de brutícia que conviu amb els astorats peixos de costa. La imatge d’una manca de sensibilitat que cal atribuir a parts iguals a la ciutadania i a l’administració. El futur està en joc.

Insisteix Manuel Calero: “Això és un autèntic desastre; és el més bèstia que he vist sota el mar.” Dídac Navarro, portaveu d’Ecologistes en Acció, denuncia la degradació ambiental que afecta tota la costa i que té en Badalona i Gavà els punts més negres. Parla de la necessitat d’una campanya d’educació cívica i de la manca de dipòsits d’aigües pluvials i depuradores. El mal és que les aigües brutes i les pluvials haurien de tenir recorreguts diferents i dipòsits per emmagatzemar-les en èpoques de pluja i així no saturar les depuradores ni abocar directament al mar. Badalona necessitaria deu dipòsits i ara només funciona el de l’Estrella. El govern Albiol ha anunciat que abans d’acabar el mandat se’n construirien tres més, amb un pressupost de trenta milions subvencionats per la Comunitat Europea. Doncs anem per feina, que el futur no té espera.