Gràcia, entre la festa i la revolta

Dissabte de festes al barri de Gràcia, amb una calor que desfà el ferm. No falten les cues per entrar als carrers guarnits. Un fa homenatge a la vinya i els cellers, un altre, a la cultura oriental, més enllà, n’hi ha un ple de psicodèlia i ambient de discoteca. Gràcia se supera i torna a sorprendre. Al muntatge de la vinya, dos ninots pagesos trepitgen raïm, moguts per uns cordills que s’enfilen per una façana. El més gros és que raja líquid, de debò! Com no pot ser ja d’altra manera, aquí i allà, gent amb maletes, turistes. Tot i la fressa de la gent, hi ha un silenci estrany, en plena celebració. Vindria de gust, mira, sentir una gralla o un tabal. Però no. No hi ha gralles. De fet, aquest cop no hi ha haurà pràcticament res de cultura popular. Els graciencs tenen una barreja d’emocions: contents perquè són les festes, tristos perquè un gros important d’actes no es faran i molt emprenyats perquè, diuen, l’Ajuntament –el districte, concretament– s’ha posat on no el demanen “i ha barrejat la política amb la festa”. A principi de setmana, l’Ajuntament va prohibir tota activitat de foc –arran d’una disputa interna entre colles– i les entitats van respondre amb la suspensió de tots els actes de cultura popular. La crisi és prou potent perquè la junta de la Coordinadora de Colles de Gràcia –bastoners, geganters, diables, castellers, trabucaires i les figures del seguici festiu– hagi presentat la dimissió. A la plaça de la Vila, una cambrera torç la boca: “Sense les activitats de cultura popular, no és el mateix. No és festa major.” S’alegra quan li diu un client que avui, diumenge, sí que hi haurà castellers.

Dissabte és dels pocs dies en què es pot veure alguna cosa, a part de carrers guarnits, actuacions musicals i barres amb tiradors de cervesa. S’han trobat els gegants de Gràcia amb els del carnaval de Solsona. Uns centenars de persones, sobretot famílies amb nens, els reben. Alguns busquen informació a Google per saber què es fa i què no del programa; el fullet que corre no recull els canvis d’última hora.

Dídac Campos, secretari de la colla Gegants de Gràcia, resumia què ha passat, d’on ve tot l’enrenou. “Com a geganters tenim més actes en el programa, però en solidaritat amb Coordinadora de Colles de Gràcia vam decidir suspendre’ls perquè el que han fet l’Ajuntament i els polítics no té nom. Hem mantingut la trobada de dissabte per la gent de Gràcia, per la canalla, per la cultura, perquè poguessin tenir alguna cosa... Vam parlar-ne amb la resta de colles i ens van donar suport.” Tot ve de l’any passat, quan la colla Vella de Diables va saltar-se l’itinerari previst. La colla va acabar sortint de la coordinadora i es va obrir una crisi. Fins aquí, res que no hagi passat mil i una vegades al nostre país: divergències. Fins que el districte va negar el permís per fer qualsevol activitat de foc, des de dracs a trabucaires. Tot. La conseqüència: les colles han fet pinya; sortim tots o no surt ningú. “Costa d’entendre, potser, però és que les colles estem unides. La cultura popular la fem les colles i quan a uns els diuen «tu no pots sortir»... No estem d’acord amb la decisió de l’Ajuntament, presa suposadament perquè no ens posem d’acord amb la colla Vella. Volem que la Vella hi sigui, però si no, nosaltres fem les nostres activitats!”

La reivindicació es fa present de moltes maneres. Dijous, en lloc de cercavila, es va fer una “marxa fúnebre”, en senyal de protesta. Van treure el drac Gaudiamus del Coll sense foc i tapat amb una tela negra. Als carrers també hi ha proclames diverses, contra la copa Amèrica i el turisme massificat, entre d’altres. Una pintada: “Quan no quedi cap veïna, qui guarnirà?”