Opinió

Lletra petita

El tercer terç

“Ja no hi pots comptar, amb les tempestes de tarda de finals d’agost. Tant pot ser que n’hi hagi com que no; la meteorologia s’ha tornat imprevisible

L’últim terç del mes d’agost sempre era el de les tempestes de tarda, com a mínim a començaments dels anys vuitanta, en l’època que fèiem vacances familiars en una masia molt vella i els adults ja no sabien què fer amb unes criatures sempre esvalotades i amb ganes de sortir de casa a voltar per camps i marges. Teníem una energia infantil tan desbordant que no es podia aturar ni amb la promesa de menjar una llesca de pa de pagès amb un dit de Nocilla a sobre. En aquella època, les mares encara no sabien que el sucre esvera, i per nosaltres el berenar era com un xutada de gasolina per a un motor a tota potència. No és estrany, doncs, que, col·locats de crema de xocolata, els cosins ens escapéssim a córrer i saltar per camins i basses quan plovia. En una ocasió, veient que ja fèiem tard i ens arriscàvem a ser escridassats, vam voler fer drecera per un camp acabat de llaurar. Va ser el dia que vam aprendre com costa bellugar-se amb el fang fins als turmells (els més grans) o fins als genolls (els més petits). No cal dir que l’escridassada es va multiplicar veient l’estat lamentable en què ens vam presentar a casa. Una esbroncada descomunal que encara ara recordem amb humor. Tot això ve al cas perquè ara ja no hi pots comptar, amb les tempestes de tarda de finals d’agost. Tant pot ser que n’hi hagi com que no; la meteorologia s’ha tornat imprevisible. És preocupant, perquè no hem perdut de vista ni un minut el problema de la sequera. Haurem passat l’estiu, però si la tardor és seca, aviat tornaran les restriccions. També és trist veure que, almenys al meu poble, la mainada no gaudeix dels pocs xàfecs d’estiu com es feia abans. Quan no fa fred, sortir a remullar-se sota la pluja té alguna cosa d’ancestral, és una mena de benedicció particular de la natura. També pot ser una oportunitat per arrencar els nens i preadolescents del sofà i sobretot de davant de les pantalles. Per molt entretingut que sigui un videojoc, no hi ha res més estimulant que empastifar-se amb el fang que deixen les tempestes d’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.