Raça humana
La gent gran i les platges
Els professionals sanitaris no es cansen de recordar-nos els efectes beneficiosos que té per al cos el simple fet de capbussar-se i fer alguns exercicis a l’aigua, especialment per a la gent gran o per a aquells que travessen un procés postoperatori. Donant per fet que no es refereixen a remullar-se una estoneta a la banyera i que no tothom té accés a una piscina, els experts en salut s’obliden d’un petit detall: trobar a la costa catalana platges realment adaptades a qui es mou amb dificultats és més complicat que esternudar amb els ulls oberts. Parlem de platges adaptades amb cara i ulls, no d’aquells indrets on els governants de torn han posat un pegat, o diguem-li quatre fustes mal encaixades, per fer veure que són ben inclusius. Però després, per exemple, ningú no es preocupa de corregir els desnivells de la sorra, i així trobem infinitats de platges on per entrar a l’aigua i sortir-ne has de fer front a un esglaó natural tan pronunciat que gairebé exigeix fer un salt amb perxa per superar-lo. Moltes persones ni tan sols poden accedir al mar per aquest motiu. Això és quelcom que saben especialment, no estic ara descobrint res, tots els ajuntaments de poblacions costaneres. En aquest sentit, les platges de Catalunya deixen molt a desitjar. No disposo de cap estudi en profunditat perquè no em dona la vida per anar de platja en platja, però val la pena esmentar almenys casos que serien un exemple a seguir, com Cunit, que disposa d’una plataforma amb cadires i accessos adaptats, i s’Agaró. La lluita per tenir platges accessibles és una reivindicació justa que abanderen organitzacions com Cocemfe, la Confederació de Persones amb Discapacitat Física o Orgànica, però, a més, és una forma d’humanitzar i dignificar la qualitat de vida de qui s’ha guanyat amb escreix que la societat els tingui sempre molt presents.