Adeu llibres

Que la Generalitat es vegi mig obligada a fer un anunci televisiu fomentant la lectura indica, un cop més, que la humanitat va pel pedregar. En un món tenallat per pantalles i distraccions digitals, la lectura tradicional s’esvaeix en les tristes ombres de l’oblit. Les pàgines groguenques i l’olor de tinta dels llibres són reemplaçades per la freda llum blava dels dispositius electrònics. La desaparició de la lectura no només implica la pèrdua d’un hàbit que no té preu, sinó també d’un art que expandeix els horitzons del cervellet, aquell òrgan que cada vegada se’ns fa més petit. Les paraules, abans vehicles d’emocions i coneixements, es converteixen en simples bits i bytes que es fonen en la voràgine de l’efímer. Sense sentit crític, sense opinió fonamentada, sense el poder transformador de la lectura, el ramat cada vegada ho serà més. Llegir ens fa tornar guapos, diu Biel Mesquida. En un món que amb la intel·ligència artificial avança a passos de gegant, la penya semblarà el geperut de Notre Dame amb el rostre de Freddy Krueger. La transició del llibre a la pantalla genera problemes oculars (fatiga, sequedat), mal de cap, alteració del ritme circadiari i, és obvi, un insomni de tres parells. En el pla psicològic, hi ha disminució en la capacitat de concentració i en la profunditat de la reflexió. Ansietat, estrès i manca de connexió emocional amb els altres per culpa de la immediatesa i la sobreestimulació constant. I encara em pregunten que per què no escriuré cap més llibre... Per no veure’l morir, potser? Per no formar part d’una utopia? Perquè seria com parir un dinosaure l’any 2077?