El nepotisme fa lleig

El diccionari defineix el nepotisme com un “nom donat en general a qualsevol abús de poder comès a favor d’amics i de parents”. És a dir, col·locar algun familiar o conegut en un lloc. Això passa sovint en petites empreses, que l’amo col·loca el fill, la filla o el nebot al capdavant del negoci sense entendre-hi ni un borrall i havent-hi, segurament dins la mateixa empresa, gent més qualificada. Al final es tracta d’una decisió legal en un negoci privat. Però la cosa canvia quan es tracta del servei públic. No perquè la persona en qüestió no pugui estar preparada, sinó perquè fa molt lleig. Això és el que ha passat amb la nova consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque. Ha col·locat de cap de gabinet la seva parella sentimental, Alfons Jiménez. No és que Jiménez no pugui tenir mèrits o no pugui exercir correctament la seva feina. Però per molt que conveníssim que pot ser un perfil professional adequat, no deixa de ser la parella de la consellera. I això fa mal d’ulls. Molt.

Segurament perquè en un govern acabat d’estrenar en què cada dia es reparteixen càrrecs, Jiménez podria exercir les seves competències igual de bé en qualsevol altre departament. Però no en el de Paneque. En un govern com el de la Generalitat –igual que en qualsevol altra administració– la transparència ha de ser la norma, i pràctiques com aquesta n’enterboleixen la credibilitat. No conec personalment Paneque, però me’n parlen molt i molt bé. Capaç, pencaire, ponderada, amb ganes de fer coses, una actitud dialogant... D’aquí l’estupefacció que causa aquesta decisió poc meditada. Una altra cosa que també sorprèn és que ni la resta del govern ni el president de la Generalitat hagin valorat la polèmica que aquesta decisió podia provocar en un executiu nou de trinca. No per il·legal, no perquè Jiménez hagi de marxar si realment està preparat per al càrrec o no perquè s’hagi de reclamar responsabilitats. Simplement perquè, als ulls de la majoria, fa lleig.