El voraviu
La parella i la germana
Potser és millor fer-ho com ho han fet, a cor obert. Amb barra, molta barra.
L’àvia Neus diria que bonic no ho és i que més aviat queda lletjot, però no sé si n’hi ha per a tant ni si aquesta és la gran feina que toca a l’oposició. Hi ha crits contra el nepotisme del PSC. Tampoc res de l’altre món. Algun periodista una mica tronat al meu estil i Junts, que ha reclamat que el president Illa i la consellera Paneque donin explicacions per les “familiaritats” que s’observen en la formació del govern, de les quals de moment n’han transcendit dues. La parella de Paneque ha estat contractat per la mateixa consellera i li portarà la comunicació i la imatge com a cap de gabinet. A la germana de Collboni, el que li han encarregat des del Departament de Presidència es fa més difícil d’entendre, perquè serà assessora en projectes transversals, i ja es veu que ni el nom fa la cosa. Reconec que els que ens posem les mans al cap pels escàndols de la parella i la germana destil·lem un pèl d’infantilisme i un molt d’hipocresia. El nepotisme, l’amiguisme, el clientelisme i el favoritisme en les administracions catalanes i espanyoles són de tal magnitud i viuen amb tanta permissivitat que no sé si és millor fer-ho com ho han fet, a cor obert. Amb llum i taquígrafs. Amb barra, amb molta barra. Us imagineu que es posen a regular-ho i transparentar-ho i els que ocupen càrrecs han de llistar els familiars que tenen dependents de la nòmina pública? Per què deu ser, que a Catalunya en 45 anys de governs autonòmics no ho han regulat?
