Som 10 milions
Estiu: quilòmetre zero (5)
Des del Pilar d’Almenara la panoràmica és espectacular i abasta des del Montsec fins als Rasos de Peguera i més enllà
Vaig calcular que feia més de vint anys que no hi havia tornat i, potser per aquest motiu, la seva majestuositat em va impressionar com si fos la primera vegada que la veia. Avui us vull parlar de la torre d’Almenara Alta, una imponent fortificació rodona, dins el municipi d’Agramunt, a la comarca de l’Urgell, coneguda popularment com lo Pilar d’Almenara, la qual està situada al cim de la serra que li cedeix el nom i que domina tot el pla d’Urgell des del seu cim de 459 metres. Enlairar-se per l’escala metàl·lica que serpenteja al voltant de la torre fins a arribar al capdamunt dels catorze metres d’alçària és un desafiament que no podreu evitar si voleu admirar la panoràmica espectacular que, com si fóssiu amos i senyors del castell, abasta des del Montsec fins al Rasos de Peguera i més enllà i tot, perquè, si teniu la sort d’ensopegar un dia ben clar, tindreu el privilegi de poder observar la catedral de la Seu Vella de Lleida, la meva ciutat. A pocs metres, resseguint un rierol de terra, hi trobareu les runes de l’ermita de Sant Vicenç, on, tot i la desfeta i la necessitat d’una intervenció urgent, encara s’endevina la seva bellesa amb l’absis semicircular i la bona factura construïda amb carreus ben escairats. Durant la Guerra Civil les seves pedres van ser aprofitades per les forces republicanes per construir nius de metralladores, atès que era un lloc estratègic on encara avui en dia podreu contemplar, a uns vint metres de la torre, les restes de trinxeres del que històricament es coneix com la línia del canal d’Urgell. Per a aquells que sigueu aficionats a l’ornitologia, puc dir-vos que al voltant de lo Pilar d’Almenara podreu observar una gran quantitat de gralles que, curiosament, utilitzen la construcció amb la mateixa finalitat per a la qual va ser erigida: guaitar de manera privilegiada l’entorn amb un objectiu concret, que és trobar aliment i, alhora, poder preveure l’arribada de possibles depredadors. Identificar-les no és gens complicat perquè, tot i pertànyer a la família dels còrvids, les gralles tenen el cos més menut que no pas el dels corbs o el de les garses i és, perquè us en feu una idea, semblant al de la mida dels coloms. Si pareu atenció també les podreu veure com sobrevolen el cel caçant insectes mentre van descendint suaument fins a desaparèixer entre els forats de les pedres on sovint construeixen el niu amb quatre branques mal posades que sobresurten dels forats. Fa molts anys que un padrí d’Agramunt em va explicar que són precisament les gralles les que guarden aquesta torre de guaita i que, per preservar i defensar els seus dominis, emeten aquest so fort i estrident, semblant a l’altra gralla, la musical, l’instrument de vent de cultura popular. Però no patiu pas perquè les gralles són uns animals extraordinàriament intel·ligents i quan us vegin arribar ja sabran endevinar que sou molt bona gent.
