Llengua i voluntat

Les entitats culturals estan preocupades a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià pel descens de les xifres que fan referència a l’ús social de la llengua. El català ha desaparegut dels espais d’oci i esbarjo i està retrocedint a marxes forçades com a eina de comunicació entre la gent jove. L’ús de les xarxes socials com a eina de comunicació ha impulsat els joves a introduir el castellà, i fins i tot l’anglès, com a llengua de relació, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre de persones, i això ha afectat també el seu cercle de relació personal.

Malgrat això, però, Òmnium assegura que, amb l’actual inversió de les administracions, trigarien 19 anys a donar resposta a totes les persones que no saben català a Catalunya i que han manifestat que el volen aprendre. Si no hi ha oferta de cursos perquè no hi ha professorat o ningú que pagui aquest professorat, de què ens queixem?

Actualment es fan cursos de català per a poc més de 100.000 persones l’any, quan la cua és de 2,3 milions de persones. El cert és que es pot viure a Catalunya sense parlar català. I és aleshores quan la voluntat d’aprendre la llengua cobra més valor. Igual que la voluntat d’ensenyar-la... Perquè al carrer també la podem ensenyar, la llengua. Només l’hem de parlar.