Art de casa, a casa!

Si em llegeixen, cosa que els agraeixo, ja saben que habitualment els parlo de fets, circumstàncies, esdeveniments, etc. tarragonins. Per tant, el mot casa del títol es refereix a artistes nascuts a les comarques meridionals de Catalunya –també centrals dels Països Catalans– que han creat obra aquí o fora d’aquí, que hi han tingut ressò i que, actualment, l’exposen aquí.

Per la data en què em llegeixen i perquè si hi tenen interès puguin aprofitar els darrers dies de visita, començo per citar l’exposició Boca-Bola, de la reusenca Ariadna Parreu, que presenta el Museu d’Art Modern de Tarragona fins a l’1 de setembre. “Boca és bola per pèrdua del rostre”, escriu. I segueix: “Nasqué retrat i es convertí en paisatge. El Camp de Tarragona com un hiperobjecte d’experimentació alquímica”, del qual ens proposa seguir les fases.

Una altra exposició, aquesta col·lectiva, la trobaran al Museu de Valls, que dona a conèixer, fins al 29 de setembre, un recull d’obres fruit de les darreres donacions que ha rebut i que es corresponen, en bona part, amb artistes destacats del Camp de Tarragona com Ramon Ferran, de Reus; Antoni Torrell i Anton Roca, d’Alcover; Pere Español, de Valls; Antoni Gonzalo i Agustí Domingo, de Tarragona, juntament amb peces d’Antoni Alcàsser, Luis Moret, Emili Alba, Pep Lavilla i Gelo, que també van generar obra de creació des d’aquestes terres.

Finalment, al castell de Vila-seca, hi poden visitar, fins al 23 de febrer, l’exposició D’artistes, eines i territori..., de l’escultor vilaplanenc Salvador Juanpere. Un conveni signat el 2018 entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas ha fet possible que els ciutadans d’aquestes terres puguem gaudir d’exposicions d’art contemporani i d’artistes catalans que altrament no tindríem a l’abast i, en aquesta línia, actualment dona a conèixer l’exposició més gran en nombre d’obres de Salvador Juanpere, amb el valor afegit d’estar ubicada molt a prop del seu terrer. Per les característiques de l’exposició, els diversos àmbits que la configuren i la ja llarga i consolidada trajectòria de l’escultor, aquesta exposició és un luxe que s’arrodoneix amb la possibilitat de fer-hi visita guiada.

Desconec si, a hores d’ara, hi ha altres exposicions al territori d’iguals característiques que les esmentades, però no m’he proposat, ni remotament, d’oferir-los-en un inventari sinó de fer notar la possibilitat que tenim d’accedir a allò que, pels camins de l’art, artistes de casa o que han treballat des de casa, en el passat recent o avui, ens venen a dir. Això, perquè entenc que l’art, especialment el que cerca i crea escletxes per explicar-se el món i que, sovint, d’entrada no és fàcil d’entendre, ens és vital en si mateix i com a ajuda per circular pels temps actuals de dispersió, referents esborradissos, incomprensions, certeses fràgils, etc., tot considerant, com entenc que és el cas i seguint el poeta irlandès W.B. Yeats, que el localisme hi és vist com el guant que ens posem per abastar l’univers.