L’aigua i la calor
Som tan ignorants, que la imbecil·litat ens farà desaparèixer, de pessic en pessic, com a espècie
En el darrer article d’aquest estiu, després de la Mare de Déu d’Agost, em toca parlar-vos de la calor i de l’aigua, un binomi de difícil conjugació. Ha estat un agost descontrolat, de pluges benvingudes però desproporcionades en alguns indrets. El calendari ha estat distret: competicions esportives d’alt nivell com han estat el campionat d’Europa de futbol, el Tour de França i els Jocs Olímpics. Ja des de la distància ens queden retingudes imatges d’un riu Sena vergonyosament infectat, la pluja persistent en la inauguració dels Jocs, el debat de les piscines i el de les dutxes de platja tancades, no totes, per fer front a la crisi de l’aigua. Hem tingut uns pocs dies d’aquella pluja que no sap ploure, com cantava en Raimon, intensa, violenta, necessària, però insuficient i amb pocs beneficis. Ha alleugerit el perill d’incendis i ha ajudat a refrescar les nits d’aquest final de mes. Però les reserves d’aigua no han millorat llevat les de determinades conques on el resultat ha estat força positiu. Si l’aigua ha estat la protagonista a París, a casa nostra ho ha estat la sequera només interrompuda per puntuals aiguats i pedregades, algunes pluges i la xafogor pròpia del moment. Les onades de calor, anunciades repetidament, i les nits complicades han estat el denominador comú. Platges i natura són els indrets escollits pels que han tingut la sort de sortir de vacances. En paral·lel, les platges de la Costa Brava han tingut les restriccions més dures per segon any consecutiu, que contrasten amb les excepcions de privilegi que han gaudit els establiments turístics. Està bé fer pedagogia del consum responsable, però hem trobat a faltar la consciència dels efectes negatius del canvi climàtic com si aquest no ens afectés més enllà dels inconvenients del moment. Som tan ignorants, que la imbecil·litat ens farà desaparèixer, de pessic en pessic, com a espècie. Però la tardor que ja treu el nas serà una nova prova de foc de la gestió que n’hem fet. Ens quedarà el record d’un estiu de concerts i de festes majors, de nits tòrrides i de nens a la platja jugant amb els pares o els avis, fent tot el possible per acabar bé el dia. Tornats a la rutina recuperarem els objectius estratègics de país: estalvi energètic, increment de les renovables, economia sostenible i tot el que gira a l’entorn del canvi climàtic. Esperem que sigui així.
