La dura supervivència dels mercats

El paper dels mercats municipals en el sistema d’abastament de producte fresc ha canviat substancialment en pocs anys. Si en una ciutat que disposa d’una xarxa important de mercats com és Barcelona el percentatge de clients sobre la població ha caigut del 48% al 36% del 2010 al 2020, el context en ciutats i pobles amb menys oferta només pot ser pitjor: instal·lacions velles, amb massa anys sense inversió dels ajuntaments, que acaben veient de manera indefectible com rere els clients que deserten les parades tanquen. A la competència dels supermercats tradicionals de proximitat s’hi ha afegit la de les grans superfícies –que al seu interior repliquen les parades de producte fresc pròpies dels mercats– i tots dos han determinat un canvi dràstic dels hàbits de compra dels consumidors sense que els valors tradicionals dels mercats hagin estat suficients per frenar la tendència. En aquest sentit, el mercat ofereix producte de proximitat –però no en exclusiva, perquè s’hi ven de tot i de tota procedència– i aporta un valor afegit de caràcter social com a part d’una xarxa de vigilància de persones grans i amb dependències que s’assembla a la del comerç de barri i que de cap manera pot exercir el gran comerç. Els mercats tenen perduda la batalla del preu. Tant és així que molts allotgen en les seves instal·lacions supermercats de primer preu que venen productes similars a un cost inferior. Malgrat tot, consideren que l’estratègia és beneficiosa perquè continua fixant la clientela a l’espai del mercat. Sense poder competir en preu, els mercats s’han de repensar. D’una banda, per fer una oferta alimentària diferencial en qualitat, proximitat, diversitat, sofisticació, ecologia i excel·lència –valors a l’alça entre el sector de ciutadans que s’ho poden pagar– i, de l’altra, per multiplicar l’oferta global amb propostes que vagin més enllà de l’abastiment de menjar, com la cuina per emportar basada en producte del mercat o la possibilitat de menjar-hi allà mateix. El mercat vist com un aixopluc de pagesos que només venen les seves pròpies collites forma part del passat. Els productors que intenten sobreviure comercialitzant tan sols la producció pròpia han quedat relegats als mercats exteriors.