El voraviu
Vas molt fort, Torra!
Quan dius que s’ho haurien de pensar estàs dient que tu ja ho tens pensat
Soc un devot de la praxi política del president Quim Torra, i ho soc, precisament, per tres dels episodis que més detractors li han generat, i que són els tres episodis pels quals més el ridiculitzen famosos politòlegs i analistes de part. Li retreuen que en la presidència va mantenir l’ànima d’activista. Mira quin crim! No perdre els orígens! Consideren que pecava quan esperonava les bases a fiscalitzar i empènyer els dirigents, com en aquell “Apreteu, apreteu!”, de Sant Julià de Ramis. També va pecar quan va fer el ronso tant com va poder per una pancarta que li volien fer treure i per la qual varen acabar inhabilitant-lo, situació que consideren imprudent i fora de lloc. Deixar-se inhabilitar per una pancarta! Segurament el pecat més gran va ser quan va formular la teoria que la Generalitat (la lluita per la consecució del poder autonòmic) s’havia convertit en un dels grans problemes per a l’independentisme. Ara va Quim Torra a la UCE de Prada i diu que tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont s’haurien de pensar si no els toca deixar la primera línia. Sense embuts! Tots dos! Vas molt fort, Torra! Estic segur que quan dius que ells s’ho haurien de pensar ens estàs dient que tu ja ho tens pensat. Que han de deixar pas i disfrutar un merescudíssim descans. Tens raó, perquè mentre hi siguin continuaran els dies de terra cremada. Però si Puigdemont ho deixa, el nacionalisme espanyol ho considerarà com la gran victòria.