La massa social, de vacances

Que maco que arriba a ser viure l’estiu juntament amb la massa social... Vull dir: que marxes de la ciutat per desconnectar i resulta que al lloc on vas hi ha més gent que al lloc d’on havies marxat, i, a sobre, t’hi trobes coneguts que no volies veure ni per casualitat! Fins aquí, diria que no descobreixo res. Ara bé, el problema s’agreuja quan, per exemple, vols viure una vida lliure sense gaires problemes i el primer entrebanc que et trobes és el fet d’aparcar. És clar que els pobles de 3.000 habitants no poden absorbir un augment de 10.000 persones o més en pocs dies, amb els corresponents cotxes, que, per cert, cada vegada són més grans! Una de les batalles diàries és aquesta. Per sort, trobes un forat, moltes vegades il·legal, però, si no molestes gaire, en principi no et posaran la multa adient. Els municipals, en aquest aspecte, són bastant flexibles. Però la moguda no acaba aquí. Totes les botigues i supermercats són plens de gent. Tots amb el mateix pensament. Cues per comprar, cues per pagar. Finalment, vas a les platges o a llocs més amagats i resulta que no hi caps! Vas a dinar al restaurant i, si no has reservat taula, ja pots anar a menjar-te l’entrepà de rigor. Quan ja has viscut aquestes fantàstiques vacances de relaxament total, decideixes tornar cap a casa teva... i allà t’arriba el cop de gràcia final! Hores i hores de cues interminables a l’autopista, que per sort no hem de pagar! Una felicitat molt minsa per a tant d’enrenou...