Tribuna oberta
‘The Guardian’ contra el M.H.Sr Puigdemont
“ N
El dia 10 d’agost, The Guardian –el diari més prestigiós d’Anglaterra– va publicar un article sobre la presència, dos dies abans, del M.H.Sr. president Puigdemont a Barcelona. La seva autora era María Ramírez, subdirectora d’elDiario.es. El mateix dia vaig escriure una contesta a The Guardian i no la van publicar. Aquí la poso, en català.
L’article de María Ramírez és un esplèndid exemple de l’odi que molts espanyols senten pels intents de Catalunya d’aconseguir la independència. El seu títol ho diu tot: “Les escapades de Carles Puigdemont poden semblar còmiques. Però ell és la versió espanyola de Donald Trump”. L’article es refereix a la presència a Barcelona del president Puigdemont, al seu discurs a milers dels seus adherents i a haver eludit la fortíssima presència policial. Si l’haguessin detingut, malgrat la recent llei d’amnistia, el podrien haver empresonat durant anys.
El 2014, David Cameron va permetre un referèndum sobre la independència d’Escòcia i això no va crear cap mena de controvèrsia. Tres anys més tard, quan Puigdemont era president de Catalunya, el Parlament català va aprovar un referèndum sobre la independència de Catalunya. El govern espanyol el va declarar il·legal, però es va fer igualment. Molts dels llocs de votació van ser assaltats per la Guàrdia Civil i la Policía Nacional i es van ferir centenars de votants.
Tot i això, el 97% dels vots van ser vàlids, i el 92% anaven a favor de la independència. La reacció del govern espanyol va ser destituir el president Puigdemont i el seu govern, dissoldre el Parlament català i governar Catalunya directament des de Madrid.
El 2019 va començar a Madrid el procés judicial, de farsa, de molts dels polítics més importants que havien donat suport al referèndum i que havien estat empresonats sense fiança abans del judici. Nou d’ells, incloent-hi la presidenta del Parlament català, van ser sentenciats a un total de més de cent anys de presó.
El president Puigdemont i uns quants col·legues més havien anat a l’exili. Llavors ell va ser elegit eurodiputat i va crear molt d’interès internacional en la qüestió de la independència de Catalunya. Ell havia estat un periodista excepcionalment dotat i parla brillantment. No té res a veure, gens ni mica, amb Donald Trump.
Allò no impedeix que molts espanyols el menyspreïn o el trobin irrisori. Després de gairebé mig segle des de la mort de Franco, l’eslògan del dictador –que Espanya és “Una, Grande y Libre”– encara és vigent en moltíssims espanyols, com una trinitat que és pràcticament bíblica. I ningú que va participar en l’empresonament, la tortura i l’assassinat de milers dels oponents al franquisme mai no ha estat jutjat.
Per si algú dubta de la permanència del desig dels catalans per la independència, l’any 1993 em van publicar, en quatre volums, una edició facsímil de 249 pamflets de notícies –en castellà, català, francès, italià i portuguès– que tractaven la guerra de secessió d’Espanya lliurada per Catalunya entre 1640 i 1652.