La política de la micció

Doncs això mateix, el que llegeixen. Cansada per no dir avorrida de la mediocritat política regnant i tot esperant que s’aclareixi el panorama i que l’abstenció sobiranista recuperi la il·lusió perduda, m’he decidit a entrar al debat viu a França, que és d’on escric avui, però també a Alemanya, la Gran Bretanya i Suècia, sobre la política de la micció. La calor de l’estiu i, repeteixo, la curtesa de mires del debat polític a casa nostra i en general, afavoreixen aquest tipus de disquisicions.

La política de la micció a França aixeca tantes passions com les discussions sobre el color del proper o la propera primera ministra que a dia d’avui s’ha transformat en un problema difícil de resoldre perquè Macron es nega a nomenar una primera ministra d’esquerres. A Alemanya s’ha fet viral l’eslògan “Sitzplinker”, pixar assegut, i d’això es tracta.

Les dones reivindiquen que els homes haurien de pixar asseguts per una qüestió d’higiene i alguns homes s’hi afegeixen perquè diuen que hi tenen dret, tot i que jo no veig qui els ho impedeix. De fet, una enquesta feta al Japó per Panasonic diu que el 70% dels homes ja ho fan així, i el percentatge augmenta. Fa tot just cinc anys només ho feia un 51%. La higiene al Japó és un tema important. Tenen sabatilles només per entrar al lavabo. Acostumen a ser molt cridaneres. Un dia, de visita a casa d’uns amics a Nara, me les vaig posar per entrar al bany i vaig oblidar de treure-me-les en sortir, i quan vaig aparèixer a la sala amb peus d’ànec, els amics japonesos em van mirar amb cara d’espant i a mi em va caure la cara de vergonya. Tenen tota la raó. Segons un estudi fet per l’enginyer mecànic britànic Tadd Truscott, quan un home pixa dret els esquitxos s’escampen a tres metres a la rodona, on hi sol haver tovalloles o raspalls de dents, per exemple.

La pregunta del moment a gran part del primer món, perquè aquesta preocupació, com poden suposar, és d’un món que no s’ha d’amoïnar per coses més relacionades amb la supervivència, és si s’hauria d’imposar als homes fer el pipí asseguts. Alguns ho consideren una croada contra la llibertat individual, tot i que també hi ha estudis que diuen que el 75% de les persones escriuen missatges al telèfon assegudes a la tassa del vàter, i d’aquest 75% la majoria són homes. Hi ha molts estudis sobre aquesta qüestió.

A banda del Japó, les mares sueques han decidit ensenyar als nens a fer pipí asseguts, com les nenes, i creixen les veus que demanen que es prohibeixi als homes suecs pixar drets. En alguns lavabos públics francesos hi ha cartells on es recomana als homes que s’asseguin. Jo no ho he vist però m’ho han dit.

El debat és viu. Per a alguns pixar dret és senyal de virilitat i els que defensen aquesta postura posen l’exemple dels mamífers. El dels gossos, sense anar més lluny. Mascles i femelles no pixen de la mateixa manera.

En aquest tema, la medicina no acaba d’aclarir-se. Estudis fets a Jordània, Holanda i Portugal no arriben a cap conclusió concreta. Venen a dir que, en tot cas, és una qüestió d’higiene, que psicològicament no té cap benefici destacable excepte per a persones grans o amb algun tipus de discapacitat.

Ben Garrod, biòleg i investigador, diu que els homes sempre han orinat dempeus i defensa que ho han fet així per estar alerta dels perills.

La qüestió és que ara també hi ha dones que reivindiquen orinar dretes. L’artista Elsa Sahal ha fet una escultura, que ha generat algun escàndol, que ho reivindica. Es tracta d’una peça de tres metres d’alçada de color de rosa que representa les cames d’una nena i un rajolinet d’aigua surt de la seva vulva. S’anomena Font. Quan la va exposar a París no va originar cap rebombori, però en canvi, quan fa un parell d’anys la va exposar a Nantes, va desencadenar una polèmica molt violenta i la van vandalitzar pintant-la de verd. L’artista ho va considerar un moviment de reacció post #metoo d’una societat en mutació, on la qüestió del gènere desencadena passions.

Això sí, per si el debat prospera, ja s’han posat a la venda el que anomenen Travel John o de manera més entenedora Pipífemení. És un estri per pixar dretes que en grans botigues de la xarxa val menys de 10 euros i que sembla que és molt útil per no haver de fer cues en actes multitudinaris.

La veritat és que, en aquest punt de l’estiu, trobo més entretingut aquest debat que les nostres misèries. Però soc optimista, crec en la força de la gent i estic segura que ens en sortirem.