Ens falta un xip

Fa uns dies, les autoritats europees i alemanyes i els directius de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC) es retrataven a Dresde amb molta pompa posant la primera pedra d’una factoria de microxips que liderarà aquesta firma taiwanesa juntament amb l’holandesa NXP i les alemanyes Infineon i Bosch. Les instal·lacions haurien de donar feina a uns dos mil treballadors i haurien de costar 10.000 milions d’euros. El govern alemany n’hi posarà la meitat, en el marc d’un pla de suport més ampli a la indústria de la tecnologia que preveu desemborsar un total de 20.000 milions en diferents projectes. Podríem debatre si és bona idea que el govern germànic i les institucions europees propiciïn aliances en minoria dels fabricants europeus amb fabricants extracomunitaris, tenint en compte els problemes que es deriven de dependre de propietaris desarrelats que poden traslladar la producció quan els vingui bé. Podríem debatre si és moralment acceptable que les institucions públiques financin la implantació d’indústries amb subvencions sobredimensionades, sobretot si l’empresa principal del projecte, TSMC, en el segon trimestre d’aquest any ha obtingut un benefici net de 7.500 milions, un 36,3% més interanual. Però ens convé més debatre una altra qüestió: com és que Catalunya i Espanya no protagonitzen operacions i aliances com aquesta, que consoliden el sector industrial i l’ocupació? On és la iniciativa de les institucions que en tenen la responsabilitat? On és la iniciativa del capital català, en una altra època innovador i capdavanter i ara ja només rendista? Per què les 144 empreses del sector tecnològic que hi ha a l’Estat espanyol –agrupades en la patronal Ametic i que reuneix firmes com Aalto, Aenor, Agbar, Airbus, Alibaba, Amazon, American Express, Apple, BBVA, Banco Santander, Barcelona Super Computing Center, Bizum, Bosch, Cepsa, Renfe o Epson– no han vist mai clar impulsar conjuntament el desenvolupament industrial? Perquè ens (els) falta un xip.