Allò que se sent pel carrer

Amb l’arribada del setembre, ha tornat Al carrer. Torna sempre, després de les vacances de juliol i agost, des que el seu creador, Enric Gomà, el va posar en marxa el juny del 1999. Què és Al carrer? És un fòrum en què un grup de persones envien frases llegides o sentides al carrer espontàniament. “Frases que ens poden fer gràcia, que són curioses, intrigants o bé poètiques” explica el seu creador. Enric Gomà i Ribas (Barcelona, 1963) és escriptor i lingüista, guionista i divulgador lingüístic. Ha treballat en diverses sèries com ara Poble Nou, Temps de silenci, Ventdelplà i Amar en tiempos revueltos i ha col·laborat en diversos programes de ràdio i de televisió i mitjans escrits. En tots, tractant d’una manera desacomplexada el tema de la llengua catalana. També ha publicat diversos llibres com ara Ubert tot l’any, Control de plagues, El castellà, la llengua del costat i El català tranquil i Canvi d’agulles. També va ser guionista de la pel·lícula Dalí, d’Antoni Ribas, entre altres feines, com escriure llibres per a nens.

Quan va començar Al carrer, el 1999, eren 25 participants al fòrum. Amics bàsicament de l’Enric que rebien per correu, cada dia feiner, comunicacions dels participants. Quan va acabar la temporada, al juny, eren ja 814 les persones que participen del fòrum, moltes de les quals, interactives, és a dir, enviant col·laboracions, però també un bon grapat que es limiten a rebre-les i, en alguns casos, a comentar-les. L’adreça és [email protected]. També té un compte a l’antic Twitter, @Al_carrer. Les condicions per rebre els correus són escasses. Han de dir el nom, la professió i la població on viuen perquè serveixi de presentació a la resta de membres. Enric Gomà n’és el coordinador i es reserva la propietat intel·lectual del material distribuït. Ell fa la tria de tot el que arriba i demana als comunicants que concretin els carrers i pobles on han sentit o vist els Al carrer. També ha editat dos llibres, Al carrer. Els millors comentaris de la gent del carrer (Ara Llibres), amb els millors comentaris rebuts entre el 1999 i el 2002, i La vida pública (Ara Llibres), amb comentaris rebuts el 2003 i el 2006. Està preparant un tercer llibre i la voluntat és editar-lo aquest 2024. Els comentaris són molt variats: “Jo tinc amics que són antimilitaristes a matar”, per exemple, o una conversa en una llibreria: “I si li comprem un llibre del Quim Monzó? No, no, que del Monzó ja en té un...”

A Al carrer, hi participa gent de tot el món, del Japó a Alemanya. També d’Espanya. S’accepten en totes les llengües. La il·lusió de l’Enric és arribar als mil informants. Al llarg dels anys, n’hi ha hagut que s’han donat de baixa per raons de força major. Han mort. Però també perquè hi ha gent que se’n cansa, que addueix que no ho pot rebre en correus d’empresa, o d’altres raons, que ell mateix va recollir en enviar el darrer Al carrer de la temporada passada. En pocs casos ha hagut de donar de baixa algú per raons d’educació. A l’Enric, que es considera poc purista, li agrada la llengua viva, col·loquial. I recomana mantenir sempre el català en les converses. Sobre el futur de la llengua, està preocupat. “Les amenaces hi són, però ens en podem sortir”. Així sigui. I llarga vida a Al carrer!