Crim al caixer i altres agressions animades
D'AVUI.cat
Ara fa un any, es va organitzar un escàndol de ca l'ample perquè un ximple, probablement drogat, va agredir a puntades de peu una noia equatoriana en un tren. Una càmera ho va gravar i la Guàrdia Civil va fer circular les imatges quan el jutge va deixar l'agressor en llibertat provisional. El merder que es va organitzar, amb pressions de la vicepresidenta De la Vega, del ministre de Justícia i del cònsol de l'Equador, va obligar a repetir el tràmit judicial. Tot plegat per tornar a deixar el delinqüent en llibertat provisional, com manava la llei.
Ara fa uns dies, quatre nois del Baix Llobregat han estat detinguts per segon cop per atracaments nocturns amb navalla. Els cometien després d'una nit de festa, era el seu after. No han anat a la presó, no hi ha hagut escàndol: no hi ha imatges ni crisi diplomàtica. I què separa aquests dos casos del crim del caixer? Segurament, poca cosa més que l'atzar: com a Match Point –l'últim encert de Woody Allen–, un anell que rebota pot caure pel cantó que et salva o no.
Els nois que van cremar i matar Rosario Endrinal anaven de festa i els va molestar la pudor que feia. Com el ximple del tren i com els petits atracadors del Baix Llobregat, es van deixar portar per la diversió de l'agressió al feble. És el màxim fracàs social possible i d'exemples, amb resultats més o menys greus, n'hi ha cada dia. No se'n parla perquè si se'n parlés caldria fer-hi alguna cosa... que no fos continuar omplint les presons.
