Raça humana
Impactes més que positius
Pregunto a una amiga economista que treballa en una consultora fins a quin punt poden estar inflats els estudis que detallen l’impacte econòmic d’un esdeveniment. Li garanteixo l’anonimat, el seu, així que es permet ser del tot sincera amb la resposta: “Fins on demani el client.” Li formulo la consulta després de llegir notícies vàries sobre els 1.239 milions d’euros que la Copa Amèrica injectarà –se suposa– a la ciutat de Barcelona però sobretot perquè se m’arrufa el nas cada cop que sento parlar d’aquestes pluges de milions. La resposta de l’amiga no és que em retorni precisament la confiança en l’univers. A banda que al llarg dels anys s’ha demostrat la falsedat d’alguns presagis, no em diran que no és una sort no haver muntat un sol esdeveniment al país amb un impacte econòmic negatiu, si ens mirem el que diuen els papers. Em meravella l’optimisme d’aquests auguris, però encara em causa més estupefacció la precisió dels estudis econòmics fets a posteriori per justificar les bones decisions dels governants. Un exemple: la copa del Rei de bàsquet va deixar a Badalona, l’any passat, un retorn de 15.674.734,25 euros. Una màquina de comptar diners, qui va fer les sumes i les restes, veient que no se li va escapar ni un sol cèntim. Més casos: un saló audiovisual com és l’Integrated Systems Europe va permetre a la Ciutat Comtal ingressar 385 milions d’euros, mentre que la darrera edició del Mobile World Congress va tenir un impacte econòmic de 502 milions. Que les xifres surtin sovint d’informes que fan les empreses promotores no és motiu de desconfiança, no siguem ara mal pensats. Jo l’únic que vull, de fet, és que algun expert redacti un estudi d’impacte econòmic a partir de com gasto els quatre duros que gestiono a casa, a veure si m’impregno d’aquest optimisme que ara només trobo als titulars.