Ser o no ser
És evident que entre Catalunya i la resta d’Espanya hi ha un problema d’identitat, de territorialitat, de llengua i sobretot d’interessos econòmics i financers. Els unionistes volen que Catalunya quedi a la indivisible unitat de l’article 2 d’una Constitució tutelada i protegida, mentre que els catalanistes volen marxar per ser independents i autogovernar-se. Com es podria resoldre aquest conflicte per compaginar democràticament una desavinença que afecta les dues parts? Mentre no es trobi la solució al problema, el més pràctic és desenvolupar una taula de negociació per construir i començar a posar els fonaments d’una separació integral, intel·ligent, honrada i pactada. Recordem el final de les colònies que un dia es van independitzar perquè hi havia un sentiment de començar un nou camí separades d’Espanya. Haurien d’entendre que primer és la voluntat i el respecte que la imposició per la força d’una Constitució obsoleta que no admet ni modificacions ni preveu esmenes ni referèndums per la independència i que obliga a una pertinença no desitjada. No ens enganyem, som les nostres decisions de ser o no ser.
Barcelona