Xavier Solà, la veu de les nits

Va ser el 1980 quan Josep Cuní va iniciar a Ràdio Barcelona un programa diferent, Solos en la madrugada, que portava el títol d’una pel·lícula de comèdia dramàtica del 1978 dirigida per José Luis Garci i protagonitzada per José Sacristán, que interpretava el presentador d’un programa de ràdio nocturn que es menjava el coco amb els seus problemes personals mentre es dedicava a fer xerrades derrotistes sobre el franquisme i la Transició que no mostraven res més que la seva pròpia insatisfacció. Josep Cuní, ara veu matinal de Radio Nacional de España, amb Solos en la madrugada el que va fer va ser obrir el telèfon d’una a quatre de la matinada per fer un programa participatiu de gran èxit i resoldre dubtes o preguntes dels oients. Després, amb entrevistes. Curiosament el 1984 el programa es va acabar quan Cuní se’n va anar a Catalunya Ràdio de cap de programes i després a liderar el matinal de la ràdio nacional. Va ser llavors que van sorgir molts altres programes amb una estructura similar a la que havia iniciat Cuní.

El 1987 Carles Cuní va proposar al cap de programes, el seu germà Josep, La nit dels ignorants. No li va haver d’explicar gaire de què anava. Va ser un gran èxit que Carles Cuní va presentar fins al 1996, quan ho va deixar perquè li posaven un programa esportiu al davant, quan ell lluitava des de sempre amb els esportius. Després van presentar La nit dels ignorants Sílvia Tarragona, Ariadna Farré, Joan Bosch i Mireia Mayol, abans que ho fes el ganxó Xavier Solà, que dilluns de la setmana passada va començar la seva quinzena temporada, la 38a de La nit dels ignorants.

Xavier Solà va començar amb disset anys a Ràdio Ferrerito de Sant Feliu de Guíxols, una ràdio d’amics que després va donar lloc a l’emissora municipal. Quan va haver de fer la mili, li va tocar anar a Almeria, i amb molt de morro i alguna mentida va aconseguir un programa a Radio Almería que li va solucionar el servei. Quan es va acabar, el director andalús va trucar a Ràdio Girona, també de la SER, per recomanar-lo. Explica amb gràcia en Xavier que Pepe Vilà, el director gironí, li va preguntar al seu col·lega andalús: “¿Pero habla catalán?” I l’andalús, amb conya, li va respondre: “¿Que si habla catalán? ¡Lo que no habla es en castellano!”

I així Xavier Solà es va començar a guanyar la vida amb la ràdio fins que el 1985, després d’una trucada al Mikimoto Club, va entrar a Ràdio Associació de Catalunya. Després va parlar amb Josep Cuní, el seu mentor professional, que el va convèncer que servia per a alguna cosa més que per posar discos. Així va començar la seva carrera, amb una patacada inicial, un viatge als EUA d’aprenentatge, i després de fer un estiu El matí de Catalunya Ràdio va arribar El suplement, que va presentar vint anys i que li va valer un Ondas el 2005. Després Suc de coco, una sortida de l’emissora i finalment aquesta La nit dels ignorants que s’ha fet seva i que enganxa de dotze a dues a la ràdio nacional. El secret? Una manera de fer, un llenguatge característic, un to familiar i ganes de jugar. I amb la veu de Xavier Solà s’encaminen d’aquí a dos anys al 40è aniversari de La nit dels ignorants.