Estiu: quilòmetre 0 (i 6)

Tot i que els 93 dies d’estiu encara no han finalitzat i en queden uns quants per endavant fins arribar al 22 d’aquest mes de setembre, són molts els qui, quan tornen a la feina, col·loquen el cartell de tancat “a causa del retorn a la rutina”. Però, per aquells que encara teniu la sort de gaudir d’uns dies de vacances, us proposo una excursió al Pallars Sobirà que posa el punt final als meus articles estiuencs “quilòmetre zero”. Avui us parlaré d’una ruta que us obrirà la gana. I no és pas perquè us vulgui aconsellar un lloc per anar a menjar, sinó perquè, una vegada haureu pujat i baixat els 600 metres de desnivell, ja veureu com sereu capaços de menjar-vos un bou sencer. Potser per això, perquè no és la primera vegada que m’hi enfilo, vaig tenir la precaució d’omplir el sarró amb una bona secallona de Sort i la bota amb un bon vi de Tremp. Per pujar a Sant Romà de Tavèrnoles cal estar una mica en forma degut al fet que el desnivell que separa el pont de Gulleri d’aquest poble abandonat és de pujada recta i sostinguda. Heu d’anar amb cotxe en direcció a Llavorsí, una població ben coneguda per les baixades fent ràfting pel Noguera Pallaresa, per la C-13 i, una vegada passat el poble de Rialp, a uns cinc quilòmetres aproximadament, trobareu un aparcament a mà esquerra. Aparqueu i a partir d’ara, a caminar! Baixeu per un caminet que us conduirà al pont de Gulleri, creueu la tanca i passeu a tocar de les bordes de Sant Romà, l’inici del trajecte que us conduirà a Sant Romà de Tavèrnoles, l’objectiu preuat, un poble bastit per la força de 20 gegants i que està deshabitat des de l’any 1994, quan la darrera família, els de casa Batlle, van abandonar-lo definitivament. I, amunt, amunt que fa pujada... o baixada! Amb una mica de sort, jo la vaig tenir, us acompanyaran un estol de papallones d’un intens color torrat brillant que no us abandonaran fins que arribeu a un rocam immens envoltat d’alzines, a la vora d’un petit penya-segat. L’esforç paga la pena, us ho ben asseguro. Dalt de tot, un balcó privilegiat us està esperant perquè admireu el paisatge. A 1.208 metres d’altura, Sant Romà de Tavèrnoles domina la banda dreta de la Noguera Pallaresa. Un lloc excepcional, únic per a qui li agradi la història, des d’on podreu resseguir una de les batalles que es van lliurar en el període nefast de la Guerra Civil. La batalla de les Pedres d’Auló, una mica més amunt de la població de Roní, on va morir, entre d’altres, un fill de casa Batlle, Juli Carrera Massa, soldat republicà. Ja fa una bona pila d’anys que vaig poder parlar amb la seva germana, la Maria, propietària del restaurant Casa Joana de Bernui. Enyorava el seu poble, la vida d’abans, els dies lents i tranquils de les muntanyes inexpugnables. Les cases esventrades, les parets ensorrades per la força del temps, obren camí fins a l’església de Sant Quirze, amb un campanar d’espadanya mig esfondrat. L’esgarrapada dels anys també li ha passat factura. Un poble abandonat, ara inhòspit, encara preserva la memòria dels que ja no hi són, tot i que el cementiri ha desaparegut totalment, cobert de pedres, de rocams malgirbats. Una excursió que et deixa un regust nostàlgic. De comiat d’un altre estiu que, a poc a poc, esllangueix.