Servei Català de Trànsit
Dimecres passat, renegant en veu baixa, vaig pagar una multa de trànsit. Ho vaig fer sense dubtar de la seva justícia, sobretot amb un radar pel mig, però pel que fa al procediment per comunicar-ho hi ha molt a dir. De fet si no fos per la meva companyia d’assegurances, que m’ha dit si hi volia recórrer, la carta amb la sanció corresponent no m’hauria arribat mai. Un enllaç de la companyia m’ha fet arribar al comunicat electrònic de la DGT, on es podia llegir que la carta havia estat dipositada el 20/08/24 a la meva bústia. Fals. Ni aquest dia ni cap altre, ja que controlo la bústia amb molta freqüència. Veient, però, el recorregut que ha de fer el comunicat de la DGT fins arribar a les meves mans, es comprèn fàcilment com de fàcil és que es perdi pel camí. Ben bé és gairebé un miracle que arribi a destí. La DGT no l’envia directament, sinó a la Diputació, i aquesta, a Correus i d’aquí, a la meva bústia. Diputació i Correus no són exactament un prodigi de competència i entre els uns i els altres el perjudicat és el client final, el ciutadà que els paga perquè facin bé la seva feina. La DGT, però, no està exempta de responsabilitat i se li ha d’exigir que sigui tan eficient per comunicar-ho com ho és a l’hora d’implantar un sistema per cobrar la sanció. I estaria bé que de tant en tant el seu director, a més d’informar-nos dels nombrosos nous radars que instal·larà, sortís a donar explicacions sobre el mal funcionament del seu departament.
Dosrius (Maresme)