Apunts d’estiu (i V)
Mar i muntanya, el plaer d’un país que té gairebé de tot menys un Estat
Enguany hem fet turisme al país: Cadaqués, Calella, Camprodon, la Vall de Boí, Altafulla i Prades, en estades de dos dies a una setmana. Cadaqués és incomparable, però per sort vam ser-hi a finals de juny, perquè a ple estiu no s’hi pot anar, ni per l’aglomeració, ni per la butxaca. A la vall de Camprodon i a Calella de Palafrugell hi vam sojornar en cases d’amics, un luxe que no té preu. És un goig caminar pel coll d’Ares i travessar la frontera (fictícia o no), o badar entre la multitud que passeja pel Canadell. Mar i muntanya, el plaer d’un país que té gairebé de tot menys un Estat. La Vall de Boí és tocar el cel. Feia molts anys que no hi pujàvem i s’ha de deixar el cotxe a la palanca de la Molina i agafar una furgoneta taxi. El Parc Nacional d’Aigüestortes i els seus llacs bé que ho agraeixen. És un espai preciós, ben conservat i s’hi poden fer grans caminades. A la Vall de Boí és imprescindible la visita al conjunt de les set esglésies romàniques, una de les meravelles dels Països Catalans. Dies més tard vam anar a Tarragona, fent una visita sorprenent i recomanable al conjunt monumental de Centcelles, a Constantí. Unes restes d’edificacions del s. V, en els darrers moments del domini romà d’Hispània, i de les que encara no se’n sap la funció original ni la cronologia. Altafulla ha estat una altra agradable sorpresa. El nucli antic és preciós i ben cuidat, i prop del mar trobem la vil·la romana d’Els Munts, que encara manté unes restes de banys romans a peu de platja, sense protecció. Les parts més vistoses de la vil·la estan sota cobert d’uralita! Tractant-se d’un monument que forma part del patrimoni mundial de la Unesco fa un xic de basarda que no es pugui millorar l’estructura. Acabem a Prades, la vila vermella pel color de la seva pedra, al cor de les muntanyes de Prades, a tocar el Parc Natural de la Serra de Montsant. És un poble famós per les seves patates i, atès la seva alçada (950 m), per les castanyes i els bolets, i és clar, per les avellanes, ja que és al Baix Camp. A destacar, l’Associació Cultural Els Tamborinos, que recull la memòria històrica en imatges i que ha penjat fotografies antigues de gent del poble a les parets on vivien quan eren joves, amb una explicació de l’època. Pedagògic i entranyable. Bona Diada!
