El voraviu
Poder contra premsa
Espanya i Catalunya són un calc amb paper carbó del que passa als EUA
L’amic Vicent Partal es mostrava sorprès diumenge per un fet cridaner en el periodisme, constatat la setmana passada als EUA. El Washington Post publicava destacat un article d’Arthur Gregg Sulzberger, president de l’editora del New York Times, la competència principal del Post. L’article advertia que la premsa viu en perill, en un gran perill que no volem veure. I dibuixava un esquema precís que assenyala que el poder polític, sobretot, intenta posar fi a allò que som. Els punts clau d’aquesta estratègia serien cinc. 1. Permetre i fomentar l’existència d’un clima hostil i agressiu contra la premsa i els periodistes. 2. Fer servir els poders que té l’estat per castigar econòmicament les organitzacions periodístiques independents. 3. Atacar als tribunals constantment les empreses de mitjans. 4. Animar les empreses i la societat civil a atacar la premsa i a adoptar mesures que en dificulten el funcionament. 5. Impulsar mitjans dòcils al poder, sotmesos, amb inversions publicitàries desproporcionades, amb subvencions, amb deduccions fiscals i amb tota mena de suports desregulats. En definitiva, “es tracta de fer veure que és el mercat qui t’aparta, però manipulant el mercat a partir del poder. És més fàcil, en definitiva, ofegar-te econòmicament o tallar-te l’accés a les fonts, per impedir-te d’informar. Més net. Menys evident”. Espanya i Catalunya en són un calc fet amb paper carbó del que posàvem a l’Olivetti.
