Còmplices d’un genocidi

Aquest octubre farà un any de l’inici de la guerra iniciada per Israel contra la Franja de Gaza, com a resposta a l’atac de Hamàs. A hores d’ara, l’agressió militar israeliana s’ha estès a altres punts del Pròxim Orient com l’Iran, Jordània, Cisjordània, el Líban i Síria. Sota el pretext de l’aniquilació de Hamàs, estem assistint al genocidi de la població civil palestina a mans d’un Israel que ignora les resolucions dictades per l’ONU i  que vulnera el dret humanitari internacional, dia sí dia també. Un genocidi que compta amb una inaudita legitimació a escala internacional  –per silenci i inacció–, que els permet seguir actuant amb total impunitat. Còmplices d’aquesta situació, els estats occidentals i els Estats Units s’han dedicat a fer declaracions incomprensiblement benèvoles, tot i les brutals imatges i xifres que ens arriben cada dia pels mitjans de comunicació. Les escasses condemnes que se n’han fet tampoc no han aturat la massacre perpetrada per l’exèrcit israelià ni les agressions i assassinats per part dels colons, a Cisjordània. El Ministeri de Sanitat de Gaza assegura que ja són més de 40.000 les persones mortes, dos terços de les quals són dones, infants i ancians. A aquesta xifra cal sumar-hi els milers de cossos enterrats sota la runa, els que l’exèrcit israelià ha abandonat en fosses comunes i els morts que no han arribat als hospitals. A més, hi ha les morts causades per la fam, per la dificultat d’accés a l’aigua i per les epidèmies, totes elles conseqüència directa del bloqueig de l’entrada d’ajuda humanitària, i de la destrucció d’hospitals, escoles o plantes potabilitzadores, que ha executat amb mestria Israel. Segons un estudi de la revista britànica The Lancet, les morts poden arribar a les 186.000 persones, si es fa bo el càlcul de la Comissió de Ginebra que atribueix quatre morts indirectes per cada mort directa reportada. Tornem a la rutina de setembre i ens hauríem de preguntar què podem fer per aturar aquest genocidi? Fins quan permetrem aquest genocidi de manual? Fins quan permetrem que els nostres governs, també l’espanyol, segueixin fent negoci a través de la venda d’armes a l’Estat d’Israel? O deixem de mirar cap a una altra banda o aquesta barbàrie no s’aturarà.