Ruta Farners - Alaquàs
Alaquàs és una població que de cap manera es pot dir que sigui conurbació de res
La gairebé degana agrupació gastronòmica i cultural Refectori de Farners ha tornat a anar a Alaquàs (País Valencià) per compartir amb la germandat que hi té allà unes jornades de festa i coneixement del país, de les seves tradicions i la seva gastronomia. Embadocar-se amb el Cant de la Carxofa, eixordar-se amb la Cordà, fer els soldadets de plom als moros i cristians... Menjar un albuferenc arròs amb fesols i naps o beure una excitant i cafeínica mentideta... Alaquàs és una població de cap a trenta mil habitants que, malgrat la seva proximitat a la capital, de cap manera es pot dir que sigui conurbació de res. Té vida pròpia, unes tradicions que no te les acabes, un castell imponent al mig del nucli urbà i, sobretot, sobretot, un col·lectiu d’associacions molt participatives. Entre aquestes, la dels Ollers, amb una cama a la història de l’artesania (a través de les cassoles de terrissa que ja es feien al segle XV) i l’altra al present de la festa. Xaranga, cants i humor descordat. Si els en sobra una, de cama (i de cap manera això és descartable), segur que la tenen al futur: un jovent extraordinari, amable i entusiasta que assegura el relleu de l’entitat. Els Ollers d’Alaquàs, una gent que no qualificarem de formidable perquè l’etimologia de l’adjectiu no els faria justícia. Més aviat estupends, perquè causen fins i tot sorpresa. Tampoc no els farà justícia citar tan sols dues de les seves ànimes –l’exalcaldessa Elvira Garcia i l’exalcalde consort Paco Pons– però l’espai de maquetació obliga. El cas és que acompanyats per ells i la resta de membres –a més dels savis molt savis Francesc Baixauli i J.J. Juste–, els refectorians de Santa Coloma s’han amarat de l’esperit d’un poble que és germà nostre de parla. I aquí volia anar a parar el columnista... Allò que els dirigents polítics han volatilitzat per mala fe, per interessos o senzillament per ineptitud manifesta i manca de coneixement de la història i de la llengua haurà de ser rehabilitat des de baix pels ciutadans no adscrits a cap partit ni macroentitat fracassada. Cada colla petita, col·lectiu mitjà o associació estructurada des de fora del poder farà més per recuperar la confiança entre les gents de l’antiga Corona d’Aragó que no pas uns garlaires professionals que tot ho han empantanegat escarxofats als seus escons i despatxos.
