La maledicció dels encreuats

No. No m’estic referint al soldat croat que integrava les expedicions militars per prendre Jerusalem i recuperar per a la cristiandat els llocs sagrats que havien caigut en mans dels turcs. Ni tampoc als templers. [El lector parteix de la coincidència formal entre soldado cruzado (en català, croat) i ligamentos cruzados (en català, encreuats). Mantenim el plantejament tot i que el joc lingüístic es perdi després de la correcció pertinent.] Al·ludeixo al fatídic trencament dels lligaments encreuats del genoll que s’anuncia amb la inestabilitat i el característic espetec que fa emmudir el públic i provoca que els jugadors es posin les mans al cap en vista del nefast infortuni. La llista de jugadors que han quedat en dic sec és inacabable. Víctimes de la maledicció dels encreuats: Gavi, Marc Bernal i Alèxia Putellas, del Barça; Courtois i Militão, del R. Madrid; Yéremi Pino, del Vila-real, i Ansu Fati, que va ser víctima d’un trencament al menisc intern del genoll. La precocitat de joves talents s’ha vist truncada. S’haurien d’indagar les causes d’aquestes greus lesions per intentar evitar-les o mitigar-ne els efectes. Poden obeir a diverses concauses. A l’ajustat calendari futbolístic, amb encavalcament de competicions, després de les vacances estivals; a la sobrecàrrega de partits, per falta de rotació; a l’estrès a què estan sotmesos per la seva edat, pel fet d’estar encara en període de creixement; a la inadequada preparació física; a aspectes alimentaris... En qualsevol cas, és clar que el nivell d’exigència d’un jugador d’elit en el futbol professional està passant factura als més precoços. I les greus lesions s’acarnissen amb les plantilles i poden arribar a desnaturalitzar la competició.